Posts Tagged ‘exili’

Marta Palau. Trànsits de Naualli

dimecres, juliol 1st, 2015

no me desamparesEl passat dijous, 25 de juny, va tenir lloc l’acte d’inauguració de la nova exposició temporal del Museu: Marta Palau. Trànsits de Naualli, una mostra retrospectiva de l’obra de l’artista mexicana d’origen lleidatà Marta Palau. Nascuda a Albesa (Lleida) l’any 1934, als sis anys es trasllada a Mèxic com a refugiada de la Guerra Civil espanyola, i obté la nacionalitat mexicana. Des d’aleshores, Palau desenvolupa una intensa trajectòria que l’ha dut a ser guardonada amb el premi nacional de Belles Arts de Mèxic al 2010. La seva obra es caracteritza per l’ús de materials fràgils com fibres vegetals, llana o fustes que ens remeten al món natural i màgic i a les tradicions de les cultures prehispàniques americanes, alhora que es plena de referències a les problemàtiques del món actual, com és el cas de la denúncia de la cruesa de la migració i el de les dones assassinades a Ciudad Juárez.

(més…)

Lamolla: l’altre centenari

dimarts, octubre 12th, 2010

L’any 2010 se celebra també el centenari del naixement d’un dels personatges més desconeguts de l’art del segle XX al nostre país: Antoni Garcia Lamolla.

Lamolla al seu estudi

Fins ara, ha estat una pràctica comuna, a l’hora d’abordar la trajectòria i obra de l’artista, referir-se gairebé amb exclusivitat a la seva obra surrealista. Però, més enllà de les importants referències, que subratllen de manera molt encertada la transcendència que assolí aquesta obra en el marc de l’avantguarda històrica, poques coses més se n’han dit. La major part del textos acaben amb breus referències al seu exili a França. Poc bagatge tenint en compte que Lamolla morí l’any 1981 i que el seu retorn normalitzat a Espanya no es produí fins a la dècada dels setanta. En aquest sentit sembla com si l’exili fos una mena de limbe temporal, mancat de qualsevol mena d’interès. Una situació que l’ha condemnat a un doble silenci: el d’aquells homes i dones que com ell varen tenir que travessar els Pirineus i emprendre una desterrament perllongat, aïllats en la distància, i el que ara, amb el pas dels anys, no hem estat capaços de trencar per mirar de recuperar amb tota normalitat una petita part de la nostra cultura, que és la dels nostre exiliats.

(més…)