Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc

mar 16th, 2016
1464689490431

Rosanna Yanni, 1965, Madrid © Arxiu Joana Biarnés

D’uns temps ençà vivim un renovat interès per recuperar i posar en valor molts dels noms que han protagonitzat la història de la fotografia al nostre país. Així ho demostren l’eclosió de noves investigacions, publicacions i exposicions presentades en els darrers anys arreu del territori, un fenomen que, per una banda, ha permès al gran públic descobrir personalitats extraordinàries fins avui anònimes, i per l’altra, ha revelat als especialistes que la realitat de la nostra fotografia sempre ha estat més rica i polièdrica del que ens havíem pogut imaginar. D’entre les figures rescatades recentment de l’oblit, destaca especialment el cas de la Joana Biarnés (Terrassa, 1935), pionera de la fotoperiodisme a Catalunya, exemple paradigmàtic de la necessitat de continuar insistint en la revisió sistemàtica, recuperació, salvaguarda i difusió de la fotografia catalana com un dels elements més preuats i internacionalitzables del nostre patrimoni.

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida presenta fins al proper 28 de març la mostra Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc, la primera exposició individual dedicada a qui va ser una de les primeres fotògrafes que va aconseguir professionalitzar-se com a fotògraf de premsa a l’Estat. Comisariada pels professors de la Universidad Complutense de Madrid Mónica Carabias i Francisco José García Ramos sobre una selecció del fotògraf Cristóbal Castro i produïda per l’Ajuntament de Terrassa, aquesta exposició es va poder veure per primera vegada a la Sala Muncunill de la ciutat del Vallès Occidental la tardor de 2014, pocs mesos després que la Generalitat de Catalunya atorgués la Creu de Sant Jordi a la fotògrafa terrassenca en reconeixement a la seva trajectòria. Tanmateix, no es tracta d’una exposició retrospectiva, sinó d’una mostra centrada en el seu treball com a reportera gràfica durant les dècades dels anys seixanta i setanta. En concret, es tracta d’un recull de setanta fotografies en blanc i negre positivades per a l’ocasió a partir dels negatius originals de l’autora, la majoria de les quals van ser publicades a la premsa de l’època, com ara al setmanari ¿Por Qué?, les revistes Ondas i Semana o fonamentalment als diaris editats a Madrid Pueblo i ABC, periòdics d’àmbit estatal en què Biarnés va treballar. Read the rest of this entry »

Avaluació i experiències educatives al museu, un factor a l’alça

juliol 7th, 2015

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És ben visible que ens els darrers anys els programes educatius dels museus han anat adquirint cada cop més importància i representativitat. S’ha passat d’una època en que les activitats educatives s’anaven ajustant com podien al programa expositiu a una altra en que abans de decidir l’obertura i tancament d’una exposició és tenen molt en compte les necessitats dels centres educatius.

Aquest fet ve determinat per dos factors: per una banda s’ha superat l’època en que els museus eren espais accessibles només a determinats sectors de la societat. Avuien dia els museus s’han de conciliar amb públics molt diversos i han de ser capaços d’oferir un ample ventall d’eines interpretatives per arribar a una societat tan plural com l’actual.

L’altre factor és que l’ensenyament també ha canviat paral·lelament a la societat amb que conviu. Actualment molts centres educatius treballen per projectes i es tendeix a un aprenentatge vivencial. L’experimentació és converteix en un factor clau i les escoles busquen la complicitat d’altres vectors de la societat per complementar allò que s’està treballant als centres. En aquest sentit els serveis educatius hem esdevingut còmplices d’aquestes noves maneres de treballar.

Read the rest of this entry »

Marta Palau. Trànsits de Naualli

juliol 1st, 2015

no me desamparesEl passat dijous, 25 de juny, va tenir lloc l’acte d’inauguració de la nova exposició temporal del Museu: Marta Palau. Trànsits de Naualli, una mostra retrospectiva de l’obra de l’artista mexicana d’origen lleidatà Marta Palau. Nascuda a Albesa (Lleida) l’any 1934, als sis anys es trasllada a Mèxic com a refugiada de la Guerra Civil espanyola, i obté la nacionalitat mexicana. Des d’aleshores, Palau desenvolupa una intensa trajectòria que l’ha dut a ser guardonada amb el premi nacional de Belles Arts de Mèxic al 2010. La seva obra es caracteritza per l’ús de materials fràgils com fibres vegetals, llana o fustes que ens remeten al món natural i màgic i a les tradicions de les cultures prehispàniques americanes, alhora que es plena de referències a les problemàtiques del món actual, com és el cas de la denúncia de la cruesa de la migració i el de les dones assassinades a Ciudad Juárez.

Read the rest of this entry »

Constel·lacions, nova proposta expositiva del Museu d’Art Jaume Morera

maig 12th, 2015
Leandre Cristòfol, Nit de lluna

Leandre Cristòfol, Nit de lluna

A partir d‘avui dimarts, 12 de maig, i coincidint amb la setmana de celebració de la Nit dels Museus i el Dia Internacional dels Museus, el Museu d’Art Jaume Morera obre les portes d’una nova proposta expositiva. Es tracta de Constel·lacions, un cicle d’exposicions de petit format que pretén aprofundir en el coneixement i la valoració d’algunes de les peces més significatives de la col·lecció del Museu. L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir presentar al visitant una sèrie de continguts específics que aportin el màxim d’informació possible sobre la figura i l’obra del seu autor i el context en què fou elaborada.

Read the rest of this entry »

Joaquín Ureña. El taller expandit

abril 20th, 2015

20150408_204910El passat dimecres, 8 d’abril, va tenir lloc l’acte d’inauguració de la nova exposició temporal del Museu d’Art Jaume Morera: Joaquín Ureña. El taller expandit. L’exposició recull dos conjunts d’obra recent de l’artista lleidatà realitzades ex profeso per a la mostra. Per una banda, Ureña ens proposa un recorregut íntim pel seu taller a partir d’obres de grans dimensions, aquarel·la sobre paper, que es presenten com una unitat i que reprodueixen totes les cares del seu espai de treball. Per l’altra, una sèrie de dibuixos a tinta que recorren alguns indrets de la perifèria de la ciutat de Lleida i que defugen expressament les visions habituals del centre històric de la capital de Ponent. Read the rest of this entry »

El nou Museu d’Art de Lleida. Un projecte en curs

mar 30th, 2015

El Museu d’Art de Lleida

En el Pla de Museus de la ciutat de Lleida, aprovat al maig de 1996, s’establia en relació al patrimoni artístic moble una divisió de competències entre un “Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal” i un “Museu d’Art Contemporani de Lleida”; l’un dedicat al tractament del patrimoni artístic corresponent al seu àmbit territorial d’actuació (comarcal i diocesà), limitat cronològicament, però, a l’art anterior al segle XIX; i l’altre, orientat a donar solució a les necessitats pròpies que se’n deriven del tractament museològic i museogràfic del patrimoni artístic modern i contemporani de la ciutat, conformat bàsicament a partir de les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera, a les que calia completar amb altres obres de col·leccions d’art contemporani de la ciutat.

Aquest nou museu, el Museu d’Art de Lleida —es recupera així el nom original del Museu d’Art Jaume Morera quan va ser creat l’any 1917— es definia com un servei museístic de caràcter públic la missió del qual és difondre el patrimoni artístic modern i contemporani, especialment d’aquell que es relaciona amb l’àmbit territorial i cultural de Lleida, a partir de diferents formes de mediació cultural, generant experiències en torn a la creació i espais per a la reflexió crítica i el debat sobre la cultura moderna i contemporània.

En un àmbit més específic, el Museu d’Art de Lleida vol esdevenir un museu que proposi un relat obert que travessí les col·leccions i caracteritzi el que ha estat el segle XX en l’àmbit de la creació artística a Lleida a partir del filtre cultural que proporciona la realitat d’un entorn territorial allunyat dels centres artístics i culturals nacionals. Aquesta missió ha d’anar lligada necessàriament  a la voluntat d’explorar, des de la complementarietat i la contraposició, les relacions entre el centre i la perifèria per tal d’enriquir el panorama artístic nacional amb noves lectures i aportacions.

Però per a que tots aquests plantejaments puguin ser una realitat cal afrontar un canvi d’escala en l’actuació del Museu i resoldre un dels mals endèmics de la història quasi centenària d’aquest institució: la manca d’una seu des de la qual desplegar totes les seves potencialitats.

Audiència Provincial de Lleida Futura seu del Museu d'Art Jaume Morera Lleida 25 Març 2015

Audiència Provincial de Lleida. Futura seu del Museu d’Art Jaume Morera, Lleida. Jordi V. Pou, 2015

Read the rest of this entry »

La redacció del Pla director i noves propostes expositives, eixos de l’activitat del Museu per al 2015

mar 6th, 2015
Audiència Provincial de Lleida Futura seu del Museu d'Art Jaume Morera Lleida 25 Març 2015

Futura seu del Museu d’Art Jaume Morera, Lleida. Jordi V. Pou, 2015

Al llarg d’aquest 2015, tot l’equip del Museu se centrarà en les tasques relatives a l’elaboració del nou Pla director del Museu, l’objectiu del qual no és només conduir i orientar el Projecte d’adequació de l’edifici de l’antiga Audiència com a nova seu del Museu, sinó la de dissenyar com ha de ser el nou Museu Morera, el Museu d’Art de Lleida del segle XXI. En aquest sentit, els responsables de la insitució han iniciat la redacció d’un projecte basat en la col·lecció gairebé centenària del Museu, un pla però que a la vegada té la voluntat d’incloure les darreres innovacions en el camp de la museografia.

Read the rest of this entry »

El Museu d’Art Jaume Morera augmenta la seva col·lecció gràcies a les donacions

febrer 10th, 2015
Ton Sirera: Lleida (el Segrià), c. 1968 © Arxiu Ton SIrera, Lleida

Ton Sirera: Lleida (el Segrià), c. 1968 © Arxiu Ton SIrera, Lleida

El Museu d’Art Jaume Morera ha incrementat darrerament les seves col·leccions gràcies a diverses donacions d’obra dels artistes Ton Sirera, Albert Bayona i Neus Buira. Aquestes donacions suposen l’ingrés de 29 obres, les quals se sumen al total de 3.568 peces que actualment formen part de la col·lecció del Museu. Aquestes donacions han estat realitzades de forma totalment desinteressada pels propis autors o els seus hereus i permeten al Museu poder completar el conjunt d’obra que ja diposava d’aquests artistes, de manera que a la vegada també possibiliten poder ampliar la mirada sobre les seves respectives trajectòries. En aquest sentit, les donacions ajuden a fer créixer les col·leccions de l’institució en un moment en què, com a conseqüència de la crisi, els recursos destinats a la compra d’obra són molt escassos. De fet, les donacions sempre han estat la font d’ingrés més habitual del Museu. També cal apuntar que l’aportació desinteressada d’obres per al fons esdevé sempre una gran notícia ja que permet ampliar les col·leccions artístiques de la ciutat a partir del reconeixement de la funció patrimonial del Museu i del seu compromís amb la difusió de la creació artística.

Read the rest of this entry »

Rosa Siré. El compromís

desembre 24th, 2014
0 T

Rosa Siré

La Rosa va irrompre en el món de l’art gairebé de manera sobtada. Després de les experiències viscudes al París del 68 i del bagatge artístic assolit a les classes de l’Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida, la seva primera exposició individual la realitzà en una de les institucions emblemàtiques de l’avantguarda espanyola d’aquells anys, el Museu d’Art Abstracte de Conca. Amb aquesta immillorable carta de presentació, la seva constància i el seu compromís l’afermaren com a una de les creadores clau de les terres de Ponent al llarg dels anys setanta i vuitanta. Ella recollí l’herència generacional i artística d’aquells que havien desvetllat la modernitat a la Lleida dels anys cinquanta i construí un llenguatge singular en el qual s’equilibraven el pensament estructurat i una dicció profundament cromàtica. Un llenguatge al qual no li va ser aliè la tercera dimensió en incorporar-hi objectes i la manipulació de materials. Les seves exposicions foren prologades per importants crítics del moment (recordem Cirici Pelllicer, Giralt-Miracle, Corredor-Matheos, el filòsof Aranguren o l’escriptor Guillem Viladot, entre altres). Però la conformació d’aquesta trajectòria no fou fàcil. A les dificultats d’un entorn local com el de Lleida se li afegiren les derivades de reivindicar la seva condició de dona artista en un món dominat pels homes, la qual cosa li va procurar no poques vegades altes dosis d’incomprensió quan no de menyspreu. Una lluita que va fer extensiva al reconeixement i dignificació de la seva professió, tot evidenciant les difícils condicions amb què es trobaven per desenvolupar l’activitat artística d’una manera professional. Un posicionament crític, de vegades excessivament vehement, que també la va convertir en una figura incòmoda per a molts.

Read the rest of this entry »

Lluis Trepat. La mirada del demiürg

octubre 27th, 2014

Ton Sirera. Retrat de Lluís Trepat

El Museu d’Art Jaume Morera acull des del 22 d’octubre de 2014 fins l’1 de març del 2015 una important exposició des del punt de vista cultural, artístic i social. “La mirada del demiürg” pretén mostrar —amb major o menor intensitat— l’esguard de l’artista, del faedor, del mestre i l’artífex que fou Lluís Trepat al llarg de tot el seu dilatat itinerari vital i creatiu; des de les primeres pintures de gitanos dels anys quaranta fins a les seves sèries iconogràfiques més conegudes dels anys setanta i vuitanta, inserides en allò que Roser Trepat va definir, molt encertadament, com a realisme poètic, i que l’artista ja no abandonarà fins al moment en què deixa de pintar, l’any 2008. Al bell mig, prop de divuit anys —entre 1951 i 1969— de camí d’anada i tornada de l’abstracció, un abans i un després de les noves formes d’expressió artística, en una ruta que, amb la contemplació i el gaudi de les seves obres, l’espectador pot fer visible de manera molt evident.

La mostra és una exposició antològica que compta amb 140 peces de pintura, dibuix i gravat i que estan exposades a l’Espai 1 (Sala d’exposicions temporals) i l’Espai 2 ( sales d’exposició de la col·lecció). L’objectiu de la mostra és aprofundir en la visió de l’obra de Lluís Trepat com un tot coherent i, alhora, situar dins de la historiografia i els moviments artístics contemporanis algunes de les seves principals obres.

Read the rest of this entry »