Aquests dies hem dedicat alguns fils a explicar algunes coses d’alguns dels artistes de la col·lecció del Museu que han patit confinament en algun moment de la seva vida. Però també ens agradaria parlar d’alguns creadors en aquesta mateixa situació que han inspirat l’obra d’altres.
És el cas de Màrius Torres, uns dels nostres grans poetes, silenciat durant molts anys per la dictadura franquista, un fet que es va superposar a una circumstancia personal com va ser el seu confinament el 1935 al sanatori de Puig d’Olena a causa d’una tuberculosi pulmonar. Tenia vint-i-cinc anys i ja no en sortiria mai més, llevat d’algun viatge a Barcelona i al Mas Blanc.
El dia a dia al sanatori li va permetre cultivar les seves aficions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar. Fou precisament al llarg de l’etapa al sanatori quan la trajectòria literària de Torres passà a ocupar el primer pla de la seva vida. En aquesta situació d’aïllament va escriure el gruix de la seva escassa obra literària.
Amb la restauració de les institucions democràtiques s’inicià un procés de recuperació de la seva obra. Abans però ja havia estat motiu de sentits homenatges, com la col·lecció de dibuixos feta per l’artista Àngel Jové l’any 1964, que acompanyaven una selecció de poemes de Marius Torres.
A banda del conegut “Dolç Àngel de la Mort…”, il·lustrà “Paraules de la nit”, “Potser un altre infinit”, “Febrer”, “El Temple de la mort”, “El braç potent de les fúries…”, entre altres, fins a comptabilitzar-ne 13, el mateix nombre de dibuixos a tinta de Jové, que aleshores anunciaven el camí cap la intimitat conceptual que emprendria la seva obra.
Àngel Jové tornaria a retre homenatge al poeta el 1976, amb una exposició a la sala Miró del Col·legi d’Arquitectes de Lleida, on presentaria la sèrie d’obres coneguda com “Màrius Torres-Àngel Jové-Metafísica III”, fotografies del poeta i dels seus familiars i coneguts, tècnicament manipulades i tractades amb anilines.
En una de les obres es pot reconèixer una fotografia del poeta amb el seu avi Marià Torres feta al 1915 a la vora del canal i que, en paraules del mateix poeta quan va comentar la fotografia anys després el 1937, “fa pensar en un dia lleidatà de desembre”.
Jové tornaria a prendre com a motiu inspirador de la seva obra versos del poeta l’any 1992 que servirien per una nova exposició dedicada “Màrius Torres MCMXCII Àngel Jové”, altre cop al Col·legi d’Arquitectes, on també va presentar obres dels seus anteriors homenatges. En aquest cas es tracten de pintures de gran format on es poden llegir alguns del seus versos “ara es temps de morir que la vida comença…”
