Archive for the ‘Articles’ Category

La festa Major de 1912

divendres, maig 11th, 2012

D’entre les festes majors del segle passat destaca amb llum pròpia la de 1912, any en què es va produir una feliç coincidència en celebrar-se destacades manifestacions de caràcter cultural i artístic protagonitzades pel bo i millor dels intel·lectuals i creadors locals, barrejades amb aquelles altres de caire més popular. Més enllà dels actes invariables, com el tradicional pregó, els oficis religiosos, les firetes, els focs artificials, la fira de bestiar, el repartiment de pans als pobres i les desfilades de gegants i caps grossos, aquell any destacaren alguns elements que conferien a la festa un caràcter d’excepcionalitat i de plenitud artística. Per començar, la festa fou anunciada per un cartell de Xavier Gosé, el gran il·lustrador lleidatà, que aleshores triomfava a París. El cartell creat per a l’ocasió s’adaptà plenament a l’encàrrec i, lluny del decadentisme refinat que caracteritzava la seva obra parisenca, respirava un cert to folklorista convencional representat per una dona abillada amb un vestit negre amb decoracions florals, que mostra delicadament un reguitzell de flors. A sota i dins una corona de fulles de llorer que encerclava l’escut de la ciutat es relatava el programa de festes.

(més…)

Ernest Ibàñez in memoriam

dimecres, mar 30th, 2011

Ara feia setmanes, molts mesos potser, que no veia l’Ernest, la qual cosa es feia estranya, ara que hi penso, en una persona tan vital com era. Les darreres vegades que ens havíem creuat havien estat força fugisseres, jo amb les preses que sempre acompanyen el fet d’anar saltant de la preparació d’una exposició a l’altra i ell, amb el somriure perenne i la mirada inquieta, preguntant-me pel futur d’un Museu, que ja no podrà veure. Malgrat que els anys no passen endebades, ell sempre havia mantingut una envejable activitat, tot i que darrerament s’havia vist minvada pels sotracs que la salut ens dona. Les visites al taller no sovintejaven tant i la seva producció pictòrica —d’una inusitada abundància en els darrers anys— es va anar aturant. Darrera anaven quedant les hores al taller, les classes a l’Escola d’Art i les planes que anava omplint al ritme de les seves experiències autoreflexives.

(més…)

Centenari Ton Sirera

dilluns, febrer 28th, 2011

Ton Sirera: Autoretrat, 1964 (© Arxiu Ton Sirera)

Malgrat no ser inclòs en la nomina tradicional de la generació dels Josep Maria Casademont, Francesc Català-Roca, Ricard Terré, Xavier Miserachs, Ramon Masats, Oriol Maspons o Joan Colom —tots més joves que ell—, Ton Sirera (Barcelona, 1911 – Lleida, 1975) és d’un dels fotògrafs cabdals de la Catalunya del segle passat i un element imprescindible sense el qual no és possible acabar d’entendre un dels moments més dolços de la fotografia catalana, aquella que es produeix al llarg dels anys 50 i 60. És molt probable que aquest oblit respecte a una de les trajectòries creatives més singulars tingui que veure amb la condició perifèrica que li atorgava la seva residència a Lleida —una circumstància que ja havien patit i continuen patint altres creadors lleidatans— i el fet que una gran part de la seva obra es vincules estretament amb el paisatge i la vida de les gents de la Catalunya interior i no amb els de la metròpoli catalana.

(més…)