Archive for the ‘Articles’ Category

El Centenari

dilluns, maig 29th, 2017

Museu d’Art de Lleida 1917

Recentment s’han complert cent anys de la inauguració del Museu d’Art de Lleida, més conegut com a Museu d’Art Jaume Morera, la qual cosa el converteix en un dels museus d’art modern i contemporani més antics del país. Aquesta iniciativa cultural i artística, oberta al públic l’any 1917, deixa entreveure la capacitat que van tenir en el seu moment figures destacades de les elits locals per procurar a la ciutat una institució vinculada a la difusió de l’art i la seva preservació patrimonial —no era el primer museu, però era el primer que es creava per conservar i mostrar obres d’artistes en la seva majoria vius i vinculats a Lleida—. Però, com moltes altres institucions culturals del país, els avatars històrics esdevinguts al llarg del segle passat van ser els que van acabar determinat en bona part la seva singladura, en la qual s’han alternat les èpoques de puixança, com la dels anys vint, o els moments més foscos, com els protagonitzats durant la postguerra franquista, amb un museu tancat i els seus fons repartits per diferents edificis de la ciutat. En aquest difícil i sinuós camí s’ha fet palesa la importància que assoleix l’acompanyament de les diferents administracions i les seves polítiques respecte les arts i el patrimoni per a la bona marxa d’una institució d’aquestes característiques.

(més…)

Benet Rossell, l’home alfabet

dimarts, agost 23rd, 2016

Bene Rossell 2En Benet Rossell era un artista força desconegut a Lleida fins que la seva obra es va fer present com a conseqüència de l’atorgament de la Medalla Morera 1986. Aleshores, Benet rebia el màxim guardó artístic de la ciutat, després d’haver-ho fet Albert Coma Estadella i Àngel Jové. Entre els motius s’apuntava el fet que aportava el seu bagatge artístic vinculat a l’avantguarda dels anomenats catalans a París, esdevenint un dels artistes referents de l’escena artística contemporània, i alhora, pel seu arrelament atàvic a la terra, concretat en l’afecció per la Serralada del Montsec, i en la seva presència cada vegada més extensa i freqüent a Ponent.

Aleshores Lleida redescobria un artista total, inclassificable, versàtil i polièdric, responsable d’un dels universos creatius més complexos i atrevits de l’art espanyol contemporani. En aquesta primera ocasió presentava als nostres ulls una bona part de la seva obra més recent, pintures de tècnica mixta amb el protagonisme absolut del seu gest i la presència sempiterna de les seves cal·ligrafies, les benigrafies, que anunciaven un vasta cosmologia minúscula, sota el títol de micrografies, micro-opera o microteatre. En això últim Benet opinava que “en l’art, com en la vida, l’essencial no és en allò gran, allò impactant, allò espectacular, allò que es percebut tan fàcilment que ni tan sols fa falta mirar” i que era precisament en el que és micro, més proper i petit, en allò despullat de tot l’accessori, en l’expressió mínima, on es troba l’essència de les coses i on calia dirigir la mirada i el pensament. No és aliè a aquesta teoria les influències orientals que sempre foren presents en la seva obra, en aquest diàleg entre cultures oriental i mediterrània que amarava les seves idees.

(més…)

Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc

dimecres, mar 16th, 2016
1464689490431

Rosanna Yanni, 1965, Madrid © Arxiu Joana Biarnés

D’uns temps ençà vivim un renovat interès per recuperar i posar en valor molts dels noms que han protagonitzat la història de la fotografia al nostre país. Així ho demostren l’eclosió de noves investigacions, publicacions i exposicions presentades en els darrers anys arreu del territori, un fenomen que, per una banda, ha permès al gran públic descobrir personalitats extraordinàries fins avui anònimes, i per l’altra, ha revelat als especialistes que la realitat de la nostra fotografia sempre ha estat més rica i polièdrica del que ens havíem pogut imaginar. D’entre les figures rescatades recentment de l’oblit, destaca especialment el cas de la Joana Biarnés (Terrassa, 1935), pionera de la fotoperiodisme a Catalunya, exemple paradigmàtic de la necessitat de continuar insistint en la revisió sistemàtica, recuperació, salvaguarda i difusió de la fotografia catalana com un dels elements més preuats i internacionalitzables del nostre patrimoni.

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida presenta fins al proper 28 de març la mostra Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc, la primera exposició individual dedicada a qui va ser una de les primeres fotògrafes que va aconseguir professionalitzar-se com a fotògraf de premsa a l’Estat. Comisariada pels professors de la Universidad Complutense de Madrid Mónica Carabias i Francisco José García Ramos sobre una selecció del fotògraf Cristóbal Castro i produïda per l’Ajuntament de Terrassa, aquesta exposició es va poder veure per primera vegada a la Sala Muncunill de la ciutat del Vallès Occidental la tardor de 2014, pocs mesos després que la Generalitat de Catalunya atorgués la Creu de Sant Jordi a la fotògrafa terrassenca en reconeixement a la seva trajectòria. Tanmateix, no es tracta d’una exposició retrospectiva, sinó d’una mostra centrada en el seu treball com a reportera gràfica durant les dècades dels anys seixanta i setanta. En concret, es tracta d’un recull de setanta fotografies en blanc i negre positivades per a l’ocasió a partir dels negatius originals de l’autora, la majoria de les quals van ser publicades a la premsa de l’època, com ara al setmanari ¿Por Qué?, les revistes Ondas i Semana o fonamentalment als diaris editats a Madrid Pueblo i ABC, periòdics d’àmbit estatal en què Biarnés va treballar. (més…)

Avaluació i experiències educatives al museu, un factor a l’alça

dimarts, juliol 7th, 2015

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És ben visible que ens els darrers anys els programes educatius dels museus han anat adquirint cada cop més importància i representativitat. S’ha passat d’una època en que les activitats educatives s’anaven ajustant com podien al programa expositiu a una altra en que abans de decidir l’obertura i tancament d’una exposició és tenen molt en compte les necessitats dels centres educatius.

Aquest fet ve determinat per dos factors: per una banda s’ha superat l’època en que els museus eren espais accessibles només a determinats sectors de la societat. Avuien dia els museus s’han de conciliar amb públics molt diversos i han de ser capaços d’oferir un ample ventall d’eines interpretatives per arribar a una societat tan plural com l’actual.

L’altre factor és que l’ensenyament també ha canviat paral·lelament a la societat amb que conviu. Actualment molts centres educatius treballen per projectes i es tendeix a un aprenentatge vivencial. L’experimentació és converteix en un factor clau i les escoles busquen la complicitat d’altres vectors de la societat per complementar allò que s’està treballant als centres. En aquest sentit els serveis educatius hem esdevingut còmplices d’aquestes noves maneres de treballar.

(més…)

El nou Museu d’Art de Lleida. Un projecte en curs

dilluns, mar 30th, 2015

El Museu d’Art de Lleida

En el Pla de Museus de la ciutat de Lleida, aprovat al maig de 1996, s’establia en relació al patrimoni artístic moble una divisió de competències entre un “Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal” i un “Museu d’Art Contemporani de Lleida”; l’un dedicat al tractament del patrimoni artístic corresponent al seu àmbit territorial d’actuació (comarcal i diocesà), limitat cronològicament, però, a l’art anterior al segle XIX; i l’altre, orientat a donar solució a les necessitats pròpies que se’n deriven del tractament museològic i museogràfic del patrimoni artístic modern i contemporani de la ciutat, conformat bàsicament a partir de les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera, a les que calia completar amb altres obres de col·leccions d’art contemporani de la ciutat.

Aquest nou museu, el Museu d’Art de Lleida —es recupera així el nom original del Museu d’Art Jaume Morera quan va ser creat l’any 1917— es definia com un servei museístic de caràcter públic la missió del qual és difondre el patrimoni artístic modern i contemporani, especialment d’aquell que es relaciona amb l’àmbit territorial i cultural de Lleida, a partir de diferents formes de mediació cultural, generant experiències en torn a la creació i espais per a la reflexió crítica i el debat sobre la cultura moderna i contemporània.

En un àmbit més específic, el Museu d’Art de Lleida vol esdevenir un museu que proposi un relat obert que travessí les col·leccions i caracteritzi el que ha estat el segle XX en l’àmbit de la creació artística a Lleida a partir del filtre cultural que proporciona la realitat d’un entorn territorial allunyat dels centres artístics i culturals nacionals. Aquesta missió ha d’anar lligada necessàriament  a la voluntat d’explorar, des de la complementarietat i la contraposició, les relacions entre el centre i la perifèria per tal d’enriquir el panorama artístic nacional amb noves lectures i aportacions.

Però per a que tots aquests plantejaments puguin ser una realitat cal afrontar un canvi d’escala en l’actuació del Museu i resoldre un dels mals endèmics de la història quasi centenària d’aquest institució: la manca d’una seu des de la qual desplegar totes les seves potencialitats.

Audiència Provincial de Lleida Futura seu del Museu d'Art Jaume Morera Lleida 25 Març 2015

Audiència Provincial de Lleida. Futura seu del Museu d’Art Jaume Morera, Lleida. Jordi V. Pou, 2015

(més…)

Rosa Siré. El compromís

dimecres, desembre 24th, 2014
0 T

Rosa Siré

La Rosa va irrompre en el món de l’art gairebé de manera sobtada. Després de les experiències viscudes al París del 68 i del bagatge artístic assolit a les classes de l’Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida, la seva primera exposició individual la realitzà en una de les institucions emblemàtiques de l’avantguarda espanyola d’aquells anys, el Museu d’Art Abstracte de Conca. Amb aquesta immillorable carta de presentació, la seva constància i el seu compromís l’afermaren com a una de les creadores clau de les terres de Ponent al llarg dels anys setanta i vuitanta. Ella recollí l’herència generacional i artística d’aquells que havien desvetllat la modernitat a la Lleida dels anys cinquanta i construí un llenguatge singular en el qual s’equilibraven el pensament estructurat i una dicció profundament cromàtica. Un llenguatge al qual no li va ser aliè la tercera dimensió en incorporar-hi objectes i la manipulació de materials. Les seves exposicions foren prologades per importants crítics del moment (recordem Cirici Pelllicer, Giralt-Miracle, Corredor-Matheos, el filòsof Aranguren o l’escriptor Guillem Viladot, entre altres). Però la conformació d’aquesta trajectòria no fou fàcil. A les dificultats d’un entorn local com el de Lleida se li afegiren les derivades de reivindicar la seva condició de dona artista en un món dominat pels homes, la qual cosa li va procurar no poques vegades altes dosis d’incomprensió quan no de menyspreu. Una lluita que va fer extensiva al reconeixement i dignificació de la seva professió, tot evidenciant les difícils condicions amb què es trobaven per desenvolupar l’activitat artística d’una manera professional. Un posicionament crític, de vegades excessivament vehement, que també la va convertir en una figura incòmoda per a molts.

(més…)

Notes per a una estratègia digital

divendres, octubre 17th, 2014

Des de ja fa un temps els museus han deixat de treballar de manera exclusiva per atendre les necessitats dels visitants presencials o les dels usuaris que participen de les activitats organitzades en la seva seu. Les possibilitats que proporciona la xarxa estan donant pas a l’aparició d’un nou subjecte, el públic virtual, amb interessos comuns, però també diferenciats, del públic presencial, malgrat una mateixa persona pugui formar part de les dues tipologies. Un fenomen que no només suposa una ampliació de les formes de relació amb els públics sinó també la modificació de las ja existents, afectant fins i tot l’orientació d’algunes de les tasques tradicionals del museu vinculades amb la conservació, recerca i estudi de les seves col·leccions, i evidentment, a la difusió.

(més…)

Museus i turisme: noves estratègies

divendres, juliol 11th, 2014

Gràcies a la Universitat de Lleida i la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran hem pogut gaudir, durant tres dies, d’unes ponències força estimulants que s’han celebrat en el marc de la Universitat d’Estiu.

Els museus i el patrimoni en el territori. Museus i turisme: noves estratègies s’ha dut a terme els dies 2, 3 i 4 de juliol a l’Edifici Polivalent del Campus de Cap Pont, partint de la necessitat de redescobrir i recrear el discurs i les pràctiques museístiques i patrimonials a partir del context que ens assoleix. Cal que els equipaments històrics i culturals revaluïn com es mostren davant de la present crisi econòmica en la qual hi minven els recursos públics –fons d’ingrés principal dels museus públics- com també d’una manca de turistes ja tradicional a les nostres contrades. Per a superar-ho, amb aquest curs s’ha destinat un fort esforç en ensenyar als equipaments culturals i patrimonials com generar producte turístic a partir d’experiències concretes. Aquest any, la presència de representats d’institucions gironines ha estat força notable.  (més…)

Fent realitat la “Utopia”

dimarts, novembre 26th, 2013

No passa cada dia que un grup de professionals inverteixen part del seu temps lliure en relacionar-se i construir col·lectivament quelcom d’estimulant al voltant de la vessant creativa del seu treball. Sota la denominació de “PUNT” neix un col·lectiu independent de professionals del disseny gràfic de Lleida amb la voluntat de “compartir experiències i millorar l’exercici de la professió a través de la reflexió i el debat intern”, procurar-se mecanisme d’autoformació i fer visible a la ciutadania l’impacte de la seva feina en l’àmbit social, cultural i econòmic de la ciutat. Aspectes lloables d’unes accions encaminades a la promoció del disseny gràfic com a activitat creativa.

(més…)

L’exposició: eina de comunicació dels Museus

dijous, juliol 18th, 2013

Dins del marc de la Universitat d’Estiu de la UdL, els passats dies 4, 5 i 6 de juliol va tenir lloc el curs Els Museus i el Patrimoni en el territori. L’exposició: projectes, making of, activitats i avaluació, una iniciativa que sorgeix, per segon any consecutiu, de la col·laboració entre la Universitat de Lleida i la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. Coordinat una vegada més per la doctora del Departament d’Història de l’Art i Història Social Immaculada Lorés, a qui s’ha d’agrair la seva voluntat d’aconseguir espais de treball comú entre els professionals dels Museus del nostre territori i els de la Universitat, el curs va girar al voltant de la exposició entesa com el mitjà d’expressió per excel·lència dels museus. Les sessions es van dur a terme a CaixaForum Lleida  i el curs es va desenvolupar entre un programa farcit d’intervencions de reconeguts especialistes en el tema i un interessant debat per part d’alumnat i professorat sobre la realitat actual dels museus.

(més…)