Author Archive

Centenari Ton Sirera

dilluns, febrer 28th, 2011

Ton Sirera: Autoretrat, 1964 (© Arxiu Ton Sirera)

Malgrat no ser inclòs en la nomina tradicional de la generació dels Josep Maria Casademont, Francesc Català-Roca, Ricard Terré, Xavier Miserachs, Ramon Masats, Oriol Maspons o Joan Colom —tots més joves que ell—, Ton Sirera (Barcelona, 1911 – Lleida, 1975) és d’un dels fotògrafs cabdals de la Catalunya del segle passat i un element imprescindible sense el qual no és possible acabar d’entendre un dels moments més dolços de la fotografia catalana, aquella que es produeix al llarg dels anys 50 i 60. És molt probable que aquest oblit respecte a una de les trajectòries creatives més singulars tingui que veure amb la condició perifèrica que li atorgava la seva residència a Lleida —una circumstància que ja havien patit i continuen patint altres creadors lleidatans— i el fet que una gran part de la seva obra es vincules estretament amb el paisatge i la vida de les gents de la Catalunya interior i no amb els de la metròpoli catalana.

(més…)

Lamolla: l’altre centenari

dimarts, octubre 12th, 2010

L’any 2010 se celebra també el centenari del naixement d’un dels personatges més desconeguts de l’art del segle XX al nostre país: Antoni Garcia Lamolla.

Lamolla al seu estudi

Fins ara, ha estat una pràctica comuna, a l’hora d’abordar la trajectòria i obra de l’artista, referir-se gairebé amb exclusivitat a la seva obra surrealista. Però, més enllà de les importants referències, que subratllen de manera molt encertada la transcendència que assolí aquesta obra en el marc de l’avantguarda històrica, poques coses més se n’han dit. La major part del textos acaben amb breus referències al seu exili a França. Poc bagatge tenint en compte que Lamolla morí l’any 1981 i que el seu retorn normalitzat a Espanya no es produí fins a la dècada dels setanta. En aquest sentit sembla com si l’exili fos una mena de limbe temporal, mancat de qualsevol mena d’interès. Una situació que l’ha condemnat a un doble silenci: el d’aquells homes i dones que com ell varen tenir que travessar els Pirineus i emprendre una desterrament perllongat, aïllats en la distància, i el que ara, amb el pas dels anys, no hem estat capaços de trencar per mirar de recuperar amb tota normalitat una petita part de la nostra cultura, que és la dels nostre exiliats.

(més…)