Author Archive

Viola contra Viola

dimecres, setembre 28th, 2016

019A llarg del 2016 se celebra el centenari del naixement de José Viola Gamon, més conegut pel nom de Manuel Viola, una immillorable ocasió per fer balanç de la consideració que mereix una de les personalitats més singulars de la plàstica espanyola del segle XX. En aquesta sentit, crec que podem afirmar que Viola continua essent una gran desconegut, i no pas perquè la seva obra no estigui present en museus i col·leccions importants o la seva figura no hagi estat glosada i citada en múltiples publicacions. Però totes aquestes referències es vinculen gairebé de manera exclusiva a una etapa molt concreta de la seva trajectòria creativa, aquella vinculada al seu pas pel grup El Paso, i significada per una obra abstracta que combinava la gestualitat pictòrica amb una paleta cromàtica definida pel contrast entre llums i ombres, blancs sobre negre, que ens recorden i al·ludeixen a la mística espanyola i a la influència goiesca de les pintures negres. La iconicitat adquirida per aquest moment —que correspon segurament al moment més àlgid de la seva producció pictòrica— ha acabat per amagar altres aspectes de la seva polièdrica activitat creativa. Aquest reduccionisme s’ha vist acompanyat d’un cert menyspreu en determinats cercles crítics causat pel l’histrionisme d’algunes de les seves activitats, de reminiscències dalinianes, que conformaren la seva imatge pública la llarg dels anys setanta, envoltada per les traces del mon de la faràndula i de la premsa social de les acaballes del franquisme. La proliferació d’obres menors en el mercat artístic, d’autoria contrastada o no, no han fet sinó diluir encara més el pes de la seva aportació.

(més…)

Discurs d’agraïment del Premi ACCA 2016 al Museu

diumenge, agost 21st, 2016

DSC07162

Bona tarda a tothom,

Amics i companys,

En primer lloc vull agrair el reconeixement de l’Associació Catalana de Crítics d’Art a l’exposició dedicada a Xavier Gosé. Em fa i ens fa una especial il·lusió aquest premi. Certament, haurà ajudat molt el fet que liderés organitzativament l’exposició el Museu Nacional d’Art de Catalunya i que tingués lloc en primera instancia a les seves sales. No obstant això, vull pensar que en aquest guardó ha pesat també, més enllà dels plantejaments curatorials compartits, el fet que el nostre museu hi hagi participat activament amb les seves col·leccions i el seus coneixements, reforçant la idea que quan podem disposar dels recursos i la infraestructura necessària, també som capaços de plantejar projectes expositius que excel·leixen.

(més…)

El nou Museu d’Art de Lleida. Un projecte en curs

dilluns, mar 30th, 2015

El Museu d’Art de Lleida

En el Pla de Museus de la ciutat de Lleida, aprovat al maig de 1996, s’establia en relació al patrimoni artístic moble una divisió de competències entre un “Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal” i un “Museu d’Art Contemporani de Lleida”; l’un dedicat al tractament del patrimoni artístic corresponent al seu àmbit territorial d’actuació (comarcal i diocesà), limitat cronològicament, però, a l’art anterior al segle XIX; i l’altre, orientat a donar solució a les necessitats pròpies que se’n deriven del tractament museològic i museogràfic del patrimoni artístic modern i contemporani de la ciutat, conformat bàsicament a partir de les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera, a les que calia completar amb altres obres de col·leccions d’art contemporani de la ciutat.

Aquest nou museu, el Museu d’Art de Lleida —es recupera així el nom original del Museu d’Art Jaume Morera quan va ser creat l’any 1917— es definia com un servei museístic de caràcter públic la missió del qual és difondre el patrimoni artístic modern i contemporani, especialment d’aquell que es relaciona amb l’àmbit territorial i cultural de Lleida, a partir de diferents formes de mediació cultural, generant experiències en torn a la creació i espais per a la reflexió crítica i el debat sobre la cultura moderna i contemporània.

En un àmbit més específic, el Museu d’Art de Lleida vol esdevenir un museu que proposi un relat obert que travessí les col·leccions i caracteritzi el que ha estat el segle XX en l’àmbit de la creació artística a Lleida a partir del filtre cultural que proporciona la realitat d’un entorn territorial allunyat dels centres artístics i culturals nacionals. Aquesta missió ha d’anar lligada necessàriament  a la voluntat d’explorar, des de la complementarietat i la contraposició, les relacions entre el centre i la perifèria per tal d’enriquir el panorama artístic nacional amb noves lectures i aportacions.

Però per a que tots aquests plantejaments puguin ser una realitat cal afrontar un canvi d’escala en l’actuació del Museu i resoldre un dels mals endèmics de la història quasi centenària d’aquest institució: la manca d’una seu des de la qual desplegar totes les seves potencialitats.

Audiència Provincial de Lleida Futura seu del Museu d'Art Jaume Morera Lleida 25 Març 2015

Audiència Provincial de Lleida. Futura seu del Museu d’Art Jaume Morera, Lleida. Jordi V. Pou, 2015

(més…)

Rosa Siré. El compromís

dimecres, desembre 24th, 2014
0 T

Rosa Siré

La Rosa va irrompre en el món de l’art gairebé de manera sobtada. Després de les experiències viscudes al París del 68 i del bagatge artístic assolit a les classes de l’Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida, la seva primera exposició individual la realitzà en una de les institucions emblemàtiques de l’avantguarda espanyola d’aquells anys, el Museu d’Art Abstracte de Conca. Amb aquesta immillorable carta de presentació, la seva constància i el seu compromís l’afermaren com a una de les creadores clau de les terres de Ponent al llarg dels anys setanta i vuitanta. Ella recollí l’herència generacional i artística d’aquells que havien desvetllat la modernitat a la Lleida dels anys cinquanta i construí un llenguatge singular en el qual s’equilibraven el pensament estructurat i una dicció profundament cromàtica. Un llenguatge al qual no li va ser aliè la tercera dimensió en incorporar-hi objectes i la manipulació de materials. Les seves exposicions foren prologades per importants crítics del moment (recordem Cirici Pelllicer, Giralt-Miracle, Corredor-Matheos, el filòsof Aranguren o l’escriptor Guillem Viladot, entre altres). Però la conformació d’aquesta trajectòria no fou fàcil. A les dificultats d’un entorn local com el de Lleida se li afegiren les derivades de reivindicar la seva condició de dona artista en un món dominat pels homes, la qual cosa li va procurar no poques vegades altes dosis d’incomprensió quan no de menyspreu. Una lluita que va fer extensiva al reconeixement i dignificació de la seva professió, tot evidenciant les difícils condicions amb què es trobaven per desenvolupar l’activitat artística d’una manera professional. Un posicionament crític, de vegades excessivament vehement, que també la va convertir en una figura incòmoda per a molts.

(més…)

Notes per a una estratègia digital

divendres, octubre 17th, 2014

Des de ja fa un temps els museus han deixat de treballar de manera exclusiva per atendre les necessitats dels visitants presencials o les dels usuaris que participen de les activitats organitzades en la seva seu. Les possibilitats que proporciona la xarxa estan donant pas a l’aparició d’un nou subjecte, el públic virtual, amb interessos comuns, però també diferenciats, del públic presencial, malgrat una mateixa persona pugui formar part de les dues tipologies. Un fenomen que no només suposa una ampliació de les formes de relació amb els públics sinó també la modificació de las ja existents, afectant fins i tot l’orientació d’algunes de les tasques tradicionals del museu vinculades amb la conservació, recerca i estudi de les seves col·leccions, i evidentment, a la difusió.

(més…)

Fent realitat la “Utopia”

dimarts, novembre 26th, 2013

No passa cada dia que un grup de professionals inverteixen part del seu temps lliure en relacionar-se i construir col·lectivament quelcom d’estimulant al voltant de la vessant creativa del seu treball. Sota la denominació de “PUNT” neix un col·lectiu independent de professionals del disseny gràfic de Lleida amb la voluntat de “compartir experiències i millorar l’exercici de la professió a través de la reflexió i el debat intern”, procurar-se mecanisme d’autoformació i fer visible a la ciutadania l’impacte de la seva feina en l’àmbit social, cultural i econòmic de la ciutat. Aspectes lloables d’unes accions encaminades a la promoció del disseny gràfic com a activitat creativa.

(més…)

L’adquisició d’obra: una manera de recuperar i impulsar el nostre patrimoni

dissabte, agost 18th, 2012

Lamolla

Fa pocs dies la premsa es feia ressò de dues rellevants notícies per al món de l’art i la cultura del nostre país. El MNAC anunciava que acabava de comprar un dibuix del pintor Joaquim Mir per valor de 40.000 €, una peça d’importància històrica i gran qualitat artística que ve a complementar l’emblemàtica obra “La catedral dels pobres” del mateix artista, que s’exhibeix també en aquest museu. I, recentment, l’Ajuntament de Lleida ha adquirit amb destí al Museu d’Art Jaume Morera una pintura de l’artista lleidatà Antoni Garcia Lamolla, “L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil”, per valor de 60.000 €, una de de les obres més importants de l’etapa surrealista del seu autor i també una de les millors manifestacions d’aquest moviment d’avantguarda al nostre país. Amb aquestes adquisicions ambdós museus recuperaven peces importants del patrimoni artístic català i enriquien les seves col·leccions al voltant de dos moments decisius de l’art del país, el modernisme i el de les avantguardes dels anys trenta respectivament. Aquestes dues operacions però han rebut un tractament diferenciat. La segona operació, a diferència de la primera que ha merescut elogis, ha estat motiu d’una certa polèmica a Lleida, en qüestionar-se la despesa i la seva oportunitat en uns moments com els que estem vivint.

(més…)

L’Ajuntament de Lleida compra una de les obres més importants de Lamolla

dilluns, agost 13th, 2012

L’obra L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil enriquirà les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida

L’Ajuntament de Lleida ha adquirit, amb destí a les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera, una de les obres més emblemàtiques de l’artista lleidatà Antoni Garcia Lamolla (Barcelona, 1910 – Dreux, França, 1981). Es tracta d’un oli sobre cartró, de 49 x 37 cm, datat el 1935 i que porta per títol L’espectre de les tres gràcies dins l’aura subtil. Aquesta peça, que es va poder veure en la darrera exposició antològica que el Museu d’Art Jaume Morera va dedicar a l’artista amb motiu del centenari del seu naixement l’any passat (Lamolla, mirall d’una època), està considerada no només una de les obres més importants de l’etapa surrealista del seu autor, sinó també una de les millors manifestacions d’aquest moviment d’avantguarda al nostre país. Possiblement es tracta de l’obra surrealista més reeixida i coneguda de l’artista, conjuntament amb Diari d’un psicoanalista (que la família Lamolla va donar al Museu coincidint amb la compra de 9 obres per part de l’Ajuntament l’any 2005) i Permanència d’un record (actualment propietat de la família). Aquesta adquisició completarà la vintena d’obres que el Museu ja compta en les seves col·leccions del pintor lleidatà, la major part de les quals corresponen també a la seva etapa surrealista, sens dubte, la de més projecció nacional i internacional.

(més…)

“Lleida 1912. Memòria d’una exposició d’art”

dijous, abril 26th, 2012

Del 26 d’abril al 9 de setembre de 2012

Sales de la Paeria. 1912

Ara fa cent anys que Lleida celebrà l’Exposició d’Art en el marc de les Festes de Maig de 1912. Una exposició que, amb el temps, ha esdevingut clau per entendre la vida artística i expositiva de la Lleida del tombant de segle i comprendre el desenvolupament del fenomen artístic local immediatament posterior. En primer lloc, cal dir que aquesta mostra fou la primera gran exposició col·lectiva d’artistes lleidatans, un fet que posa de manifest l’existència d’una incipient activitat artística a la ciutat, tant de recursos formatius com de la seva expressió pública a través d’exposicions, concursos o iniciatives similars, moltes de les quals s’havien celebrat fins aleshores en aparadors comercials de la ciutat. Si bé l’Exposició d’Art no fou la primera que se celebrà als salons de la Paeria, sí que fou el primer gran esdeveniment col·lectiu de caràcter artístic que volia fer visible amb una certa solemnitat i amplitud el panorama artístic lleidatà, no només a partir dels artistes locals, sinó també d’aquells altres que forjaren la seva trajectòria lluny de la ciutat, forçats per les circumstàncies i la manca de recursos formatius i professionals a Lleida.

(més…)

Ernest Ibàñez in memoriam

dimecres, mar 30th, 2011

Ara feia setmanes, molts mesos potser, que no veia l’Ernest, la qual cosa es feia estranya, ara que hi penso, en una persona tan vital com era. Les darreres vegades que ens havíem creuat havien estat força fugisseres, jo amb les preses que sempre acompanyen el fet d’anar saltant de la preparació d’una exposició a l’altra i ell, amb el somriure perenne i la mirada inquieta, preguntant-me pel futur d’un Museu, que ja no podrà veure. Malgrat que els anys no passen endebades, ell sempre havia mantingut una envejable activitat, tot i que darrerament s’havia vist minvada pels sotracs que la salut ens dona. Les visites al taller no sovintejaven tant i la seva producció pictòrica —d’una inusitada abundància en els darrers anys— es va anar aturant. Darrera anaven quedant les hores al taller, les classes a l’Escola d’Art i les planes que anava omplint al ritme de les seves experiències autoreflexives.

(més…)