Un fil sobre Leandre Cristofol

Leandre Cristòfol

 

Com altres artistes vinculats a l’avantguarda, Leandre Cristòfol, en acabar la guerra, traspassà la frontera amb França i va ser internat als camps de refugiats de Perpinyà i Argelés. Aviat, però, retornaria a Espanya, fet que provocà la seva estada per diferents camps de concentració —Santander,  San Pedro de Gardeña, Miranda de Ebro i Reus.

Álbum de records. Camps de refugiats

 

El darrer destí va ser a un camp de treball del Marroc, on realitzarà algunes obres amb elements que trobava a la platja.

Cristòfol al Marroc

Elements vegetals, 1940

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un cop retorna a Lleida, amb tot els seus companys d’avantguarda exiliats, Cristòfol s’instal·la a Barcelona, on desenvoluparà tasques d’ebenista per a una casa de mobles, fins al 1943 i posteriorment uns mesos a Madrid. Finalment, torna a Lleida, dedicant-se a l’encàrrec escultòric i a l’ofici de l’ebenisteria.

Feinejant, 1952

 

Durant els anys 40 i bona part dels 50 Cristòfol se centra en el vessant figuratiu de la seva obra, allunyat de l’experimentació avantguardista i reclòs en una mena d’exili interior

Bust de Manuel Niubó

 

La beca concedida per l’Institut francès de Barcelona li permetrà fer una estada de sis mesos a París. Aquest viatge li servirà també per retrobar-se amb el seus companys d’avantguarda exiliats a França: amb Crous, reconegut aleshores com un prestigiós tipògraf, i amb Lamolla, instal·lat a Dreux, on disposa d’un taller d’ensenyament artístic

Cristòfol i Lamolla a París

 

Cristòfol, finalment, es decideix el 1959 a reprendre el seu vessant no figuratiu. Aquest any presenta en la seva exposició individual “Abstractos”, el resultat del treball reiniciat uns anys abans, induït pels aires de renovació artística que es respiren a la ciutat.

Cristòfol i un ralentí: “Harmonia estel·lar”, 1957

 

Des d’aleshores, el desplegament de la seva obra no figurativa es produirà ara ja de manera reiterada en totes les seves participacions en certàmens i exposicions col·lectives celebrades fora de Lleida. Les sèries “Ralentís”, “Volumetries” “Situacions i aproximacions”, “Ordenacions”, “Rítmes”, “Dimensional – Pla” “Evolució – Essencial”, “Elements competitius”, “Forma – Consum”, o “Alfa – Omega – Alfa” són el noms que reben.

Volumetria, 1959

Cercat, seria “Alfa-Omega Alfa”, 1982

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cristòfol està considerat una figura cabdal en la renovació de l’escultura catalana i espanyola del segle XX. El Museu Nacional d’Art de Catalunya  i el nostre Museu en són els principals dipositaris de la seva obra.

Ton Sirera. Retrat de Leandre Cristòfol

Tags: , ,

Comments are closed.