Archive for abril, 2020

Un fil sobre Màrius Torres i Àngel Jové

dijous, abril 9th, 2020

Aquests dies hem dedicat alguns fils a explicar algunes coses d’alguns dels artistes de la col·lecció del Museu que han patit confinament en algun moment de la seva vida. Però també ens agradaria parlar d’alguns creadors en aquesta mateixa situació que han inspirat l’obra d’altres.

És el cas de Màrius Torres, uns dels nostres grans poetes, silenciat durant molts anys per la dictadura franquista, un fet que es va superposar a una circumstancia personal com va ser el seu confinament el 1935 al sanatori de Puig d’Olena a causa d’una tuberculosi pulmonar. Tenia vint-i-cinc anys i ja no en sortiria mai més, llevat d’algun viatge a Barcelona i al Mas Blanc.

El dia a dia al sanatori li va permetre cultivar les seves aficions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar. Fou precisament al llarg de l’etapa al sanatori quan la trajectòria literària de Torres passà a ocupar el primer pla de la seva vida. En aquesta situació d’aïllament va escriure el gruix de la seva escassa obra literària.

Amb la restauració de les institucions democràtiques s’inicià un procés de recuperació de la seva obra. Abans però ja havia estat motiu de sentits homenatges, com la col·lecció de dibuixos feta per l’artista Àngel Jové l’any 1964, que acompanyaven una selecció de poemes de Marius Torres.

A banda del conegut “Dolç Àngel de la Mort…”, il·lustrà “Paraules de la nit”, “Potser un altre infinit”, “Febrer”, “El Temple de la mort”, “El braç potent de les fúries…”, entre altres, fins a comptabilitzar-ne 13, el mateix nombre de dibuixos a tinta de Jové, que aleshores anunciaven el camí cap la intimitat conceptual que emprendria la seva obra.

Àngel Jové tornaria a retre homenatge al poeta el 1976, amb una exposició a la sala Miró del Col·legi d’Arquitectes de Lleida, on presentaria la sèrie d’obres coneguda com “Màrius Torres-Àngel Jové-Metafísica III”, fotografies del poeta i dels seus familiars i coneguts, tècnicament manipulades i tractades amb anilines.

En una de les obres es pot reconèixer una fotografia del poeta amb el seu avi Marià Torres feta al 1915 a la vora del canal i que, en paraules del mateix poeta quan va comentar la fotografia anys després el 1937, “fa pensar en un dia lleidatà de desembre”.

Jové tornaria a prendre com a motiu inspirador de la seva obra versos del poeta l’any 1992 que servirien per una nova exposició dedicada “Màrius Torres MCMXCII Àngel Jové”, altre cop al Col·legi d’Arquitectes, on també va presentar obres dels seus anteriors homenatges. En aquest cas es tracten de pintures de gran format on es poden llegir alguns del seus versos “ara es temps de morir que la vida comença…”

Dia del Poble Gitano

dimecres, abril 8th, 2020

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano compartim amb vosaltres una sèrie d’obres dels fons del Museu d’Art de Lleida de temàtica gitana. El Día Internacional del Poble Gitano es commemora el dia 8 d’abril en record del Primer Congrés Mundial Romaní celebrat a Londres el 8 d’abril de 1971, i on es va instituir  la bandera (verda i blava, amb una roda de carro que recorda el camí des de la Índia cap a la llibertat arreu del món) i l’himne del poble gitano (en record a les gitanes i gitanos víctimes del nazisme).

Les obres del Museu d’Art de Lleida són un clar reflex de les dues realitats més vinculades tradicionalment al poble gitano. La banalització de les seves costums i tradicions, sobretot la música i dansa (en molts casos properes a l’exotisme) i l’estigmatització i marginació social en barris i campaments. Un col·lectiu clarament marcat pel racisme i l’aporofòbia i que, en els darrers temps manté, a través de diferents plataformes i entitats (a Lleida cal destacar la Plataforma 8 d’abril) una lluita contra l’antigitanisme, la invisibilització i la segregació.

Gitanilla granadina. Miguel Hernández. Oli sobre tela. c. 1915. MALL 0245

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Familia gitana. Gonzalo Bilbao. Oli sobre tela. 1912. MALL 0285

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La gitana. Francesc Borràs. Oli sobre tela. 1913. MALL 0327

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gitanilla. Xavier Gosé. Llapis i témpera sobre cartolina. c. 1910. MAMLL 0422

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gitanos. Josep Jové. Fotografia b/n, còpia d’època, 1967. MALL 3514

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pícnic. Josep Jové. Fotografia b/n, còpia d’època, 1967. MALL 3515

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gitanos. Josep Jové. Fotografia b/n, còpia moderna, 1967. MALL 3522

 

Un fil sobre Leandre Cristofol

dijous, abril 2nd, 2020

Leandre Cristòfol

 

Com altres artistes vinculats a l’avantguarda, Leandre Cristòfol, en acabar la guerra, traspassà la frontera amb França i va ser internat als camps de refugiats de Perpinyà i Argelés. Aviat, però, retornaria a Espanya, fet que provocà la seva estada per diferents camps de concentració —Santander,  San Pedro de Gardeña, Miranda de Ebro i Reus.

(més…)