Archive for mar, 2020

Un fil sobre Antoni Lamolla

dijous, mar 26th, 2020

Un altre dels artistes que va patir confinament en varis moments de la seva vida va ser Antoni Garcia Lamolla, un dels protagonistes de l’avantguarda dels anys 30 del s. XX a Lleida.

 

Dels primers anys de la vida de l’artista a Lleida hi han molt poques dades, encara que sabem que gaudia d’una salut fràgil. De fet, es va veure obligat a deixar l’escola als 10 anys com a víctima d’una “predisposició tuberculosa”, una malaltia força comuna entre el jovent.

 

Aquesta malaltia el duria a patir una perllongada estada, juntament amb el seu germà Agustí, al Santuari del Miracle de Solsona. D’aquesta estada no en reeixiria malauradament el seu germà. L’Antoni tingué més sort i pogué retornar a casa seva, encara que els efectes de la malaltia perdurarien durant molts anys.

 

 

L’estat precari de salut del jove Lamolla el va mantenir lluny de les aules la qual cosa l’impulsà a centrar-se en el conreu de la literatura i de les arts. El seu germà recordava “la il·lusió del pare tornant de Barcelona proveït del material que necessitava l’Antoni per pintar”

 

 

A les classes de dibuix i pintura del professor Justo Almela, coneixeria el que després seria el seu company i amic fraternal Leandre Cristòfol. I més tard, a l’escalfor de les tertúlies i de la revista ART, faria amistat amb Enric Crous i Josep (Manuel) Viola.

 

 

Sobre els canvis esdevinguts en la seva pintura cap al surrealisme se cita el paper que va tenir Viola. Segurament aquest actuà com a catalitzador, però, no hi ha dubte que Lamolla n’era perfectament coneixedor d’aquesta nova poètica gràcies al seu gran interès per la lectura

 

El seu compromís amb l’avantguarda es va fer extensiu als valors democràtics. Amb l’esclat de la guerra no dubtà ni un moment en fer costat a la República. La seva implicació amb els llibertaris no li impedí exercir una decidida tasca en pro del salvament del patrimoni artístic.

 

 

Lamolla, com altres artistes, va patir un llarg exili com a conseqüència de la Guerra Civil. Travessà la frontera dels Pirineus i ingressà al camp del Barcarès, patint les dures condicions del confinament, fins que fou alliberat gracies a les gestions de la seva família.

 

 

Poc després, però, Lamolla patiria les dures condicions de l’ocupació alemanya de França. Aquests anys suposarien una època fosca plena de privacions, inclosos alguns períodes de convalescència, en la qual la vigilància de la Gestapo i la por a la deportació sempre foren presents.

 

 

La trajectòria artística de Lamolla esdevé paradigmàtica de tota una generació d’artistes exiliats; un allunyament que provocà que la seva contribució fos ignorada i relegades a l’oblit. La seva obra, però, forma part ja de les col·leccions més importants del país.

 

 

Un fil sobre Xavier Gosé

dimecres, mar 18th, 2020

La vida de Gosé és un petit misteri, encara amb moltes llacunes i territoris per descobrir. A diferència d’un bon nombre d’artistes de l’època, dels quals ens han arribat històries, confidències que ells mateixos han relatat, Gosé era extremadament discret i molts testimonis fan referència al seu precari estat de salut a partir d’un determinat moment de la seva vida a París.

(més…)