El Centenari

Museu d’Art de Lleida 1917

Recentment s’han complert cent anys de la inauguració del Museu d’Art de Lleida, més conegut com a Museu d’Art Jaume Morera, la qual cosa el converteix en un dels museus d’art modern i contemporani més antics del país. Aquesta iniciativa cultural i artística, oberta al públic l’any 1917, deixa entreveure la capacitat que van tenir en el seu moment figures destacades de les elits locals per procurar a la ciutat una institució vinculada a la difusió de l’art i la seva preservació patrimonial —no era el primer museu, però era el primer que es creava per conservar i mostrar obres d’artistes en la seva majoria vius i vinculats a Lleida—. Però, com moltes altres institucions culturals del país, els avatars històrics esdevinguts al llarg del segle passat van ser els que van acabar determinat en bona part la seva singladura, en la qual s’han alternat les èpoques de puixança, com la dels anys vint, o els moments més foscos, com els protagonitzats durant la postguerra franquista, amb un museu tancat i els seus fons repartits per diferents edificis de la ciutat. En aquest difícil i sinuós camí s’ha fet palesa la importància que assoleix l’acompanyament de les diferents administracions i les seves polítiques respecte les arts i el patrimoni per a la bona marxa d’una institució d’aquestes característiques.

Tanmateix, la recuperació definitiva de l’acció cultural del Museu es materialitzà de la mà d’una jove democràcia que demanava una actualització de la seva vida institucional i un canvi de rumb de la seva actuació, lligada a la reivindicació d’algunes de les principals trajectòries artístiques de l’art contemporani lleidatà i a la divulgació de l’art més actual. Especialment fructífers, però, han estat els darrers vint anys de la seva activitat, gràcies fonamentalment a la implicació i l’esforç del seu equip tècnic, sempre migrat i amb molts pocs recursos econòmics al seu abast. No obstant, això no ha estat mai un obstacle perquè el seu treball impulsés el Museu com un centre de recerca i de divulgació dedicat a l’art del segle XX a Lleida, amb una programació expositiva de referència, guardonada en més d’una ocasió i farcida de col·laboracions amb els principals museus de l’estat, i una producció bibliogràfica que ha omplert un buit fonamental de la nostra historiografia i crítica artística. Una tasca intensa que de vegades tenim la sensació que ha perjudicat les seves expectatives, en confondre aquest sobreesforç constant amb una pretesa normalitat, que ha acabat per amagar inconscientment les seves mancances, especialment la d’una seu en condicions, arquitectònicament ben resolta i dotada dels recursos necessaris per desplegar la seva missió amb garanties. Vist en perspectiva, el camí recorregut pel Museu ha estat caracteritzat en alguns moments per una certa solitud. De ser l’únic museu en actiu a la ciutat als anys vuitanta, ha vist com en els seus dos extrems cronològics, el Museu Diocesà, ara Museu de Lleida, i el Centre d’Art La Panera, a banda d’altres equipament patrimonials, li han pres la davantera en el terreny de les infraestructures i dels recursos, ajornant la solució a les seves dificultats. I quan semblava que era el torn del Museu, nous obstacles, entre ells el d’una crisi econòmica galopant —encara que segurament no hagi estat el més decisiu— han barrat el pas a la seva resolució. El resultat ha estat incontrovertible: en gairebé quaranta anys de democràcia no hem estat capaços de resoldre aquest greuge: la ciutat disposa d’una col·lecció artística de titularitat pública, que amb el temps ha esdevingut ineludible quan es tracta d’explicar i comprendre el fet artístic d’època contemporània a Ponent i a Catalunya, però mai ha pogut allotjar-la en un contenidor a la seva alçada ni exposar-la en unes condicions dignes.

Audiència de Lleida
Futura seu del Museu d’Art Jaume Morera

Afortunadament, per fi, els temps comencen a ser favorables per a un canvi significatiu en la singladura històrica del Museu. El consistori municipal ha tirat endavant la proposta d’ubicar la seu del Museu en l’edifici de l’antiga Audiència, una iniciativa que compta amb la complicitat de les diferents administracions (Generalitat, Diputació i Unió Europea). La perspectiva real, doncs, de poder disposar ara d’una seu definitiva no només pot donar solució a les mancances ja manifestades per al desenvolupament normalitzat de la seva activitat, sinó situar-lo d’una vegada per totes com a element fonamental de l’imaginari de la ciutat en relació al reconeixement de la seva identitat i història recent, en aquest cas a través de les arts visuals. El Museu, doncs, s’enfronta possiblement a un dels moments més decisius de la seva història ja centenària. El passat ens ha dut a l’escenari actual. Disposem ara d’una oportunitat que requereix, però, de la generositat i el recolzament de tothom, sense renunciar, és clar, a la legitima opinió i a la participació crítica en el seu esdevenir. El que tenim a les mans és un projecte col·lectiu i, per tant, el que cal es sumar esforços per convertir el nou Museu d’Art de Lleida en un equipament que esdevingui un veritable centre de conservació, recerca i difusió patrimonial de les manifestacions artístiques a la Lleida del segle XX i XXI i un centre d’activitats culturals i artístiques que refermi el paper d’un vast territori, el de les terres de Lleida, en la cultura del país.

 

Jesús Navarro

Director del Museu d’Art Jaume Morera

Tags: , ,

Leave a Reply