Archive for agost, 2016

Benet Rossell, l’home alfabet

dimarts, agost 23rd, 2016

Bene Rossell 2En Benet Rossell era un artista força desconegut a Lleida fins que la seva obra es va fer present com a conseqüència de l’atorgament de la Medalla Morera 1986. Aleshores, Benet rebia el màxim guardó artístic de la ciutat, després d’haver-ho fet Albert Coma Estadella i Àngel Jové. Entre els motius s’apuntava el fet que aportava el seu bagatge artístic vinculat a l’avantguarda dels anomenats catalans a París, esdevenint un dels artistes referents de l’escena artística contemporània, i alhora, pel seu arrelament atàvic a la terra, concretat en l’afecció per la Serralada del Montsec, i en la seva presència cada vegada més extensa i freqüent a Ponent.

Aleshores Lleida redescobria un artista total, inclassificable, versàtil i polièdric, responsable d’un dels universos creatius més complexos i atrevits de l’art espanyol contemporani. En aquesta primera ocasió presentava als nostres ulls una bona part de la seva obra més recent, pintures de tècnica mixta amb el protagonisme absolut del seu gest i la presència sempiterna de les seves cal·ligrafies, les benigrafies, que anunciaven un vasta cosmologia minúscula, sota el títol de micrografies, micro-opera o microteatre. En això últim Benet opinava que “en l’art, com en la vida, l’essencial no és en allò gran, allò impactant, allò espectacular, allò que es percebut tan fàcilment que ni tan sols fa falta mirar” i que era precisament en el que és micro, més proper i petit, en allò despullat de tot l’accessori, en l’expressió mínima, on es troba l’essència de les coses i on calia dirigir la mirada i el pensament. No és aliè a aquesta teoria les influències orientals que sempre foren presents en la seva obra, en aquest diàleg entre cultures oriental i mediterrània que amarava les seves idees.

(més…)

Discurs d’agraïment del Premi ACCA 2016 al Museu

diumenge, agost 21st, 2016

DSC07162

Bona tarda a tothom,

Amics i companys,

En primer lloc vull agrair el reconeixement de l’Associació Catalana de Crítics d’Art a l’exposició dedicada a Xavier Gosé. Em fa i ens fa una especial il·lusió aquest premi. Certament, haurà ajudat molt el fet que liderés organitzativament l’exposició el Museu Nacional d’Art de Catalunya i que tingués lloc en primera instancia a les seves sales. No obstant això, vull pensar que en aquest guardó ha pesat també, més enllà dels plantejaments curatorials compartits, el fet que el nostre museu hi hagi participat activament amb les seves col·leccions i el seus coneixements, reforçant la idea que quan podem disposar dels recursos i la infraestructura necessària, també som capaços de plantejar projectes expositius que excel·leixen.

(més…)