Avaluació i experiències educatives al museu, un factor a l’alça

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És ben visible que ens els darrers anys els programes educatius dels museus han anat adquirint cada cop més importància i representativitat. S’ha passat d’una època en que les activitats educatives s’anaven ajustant com podien al programa expositiu a una altra en que abans de decidir l’obertura i tancament d’una exposició és tenen molt en compte les necessitats dels centres educatius.

Aquest fet ve determinat per dos factors: per una banda s’ha superat l’època en que els museus eren espais accessibles només a determinats sectors de la societat. Avuien dia els museus s’han de conciliar amb públics molt diversos i han de ser capaços d’oferir un ample ventall d’eines interpretatives per arribar a una societat tan plural com l’actual.

L’altre factor és que l’ensenyament també ha canviat paral·lelament a la societat amb que conviu. Actualment molts centres educatius treballen per projectes i es tendeix a un aprenentatge vivencial. L’experimentació és converteix en un factor clau i les escoles busquen la complicitat d’altres vectors de la societat per complementar allò que s’està treballant als centres. En aquest sentit els serveis educatius hem esdevingut còmplices d’aquestes noves maneres de treballar.

Des del Museu d’Art Jaume Morera ens hem anat adaptant a tots aquests canvis malgrat la situació de provisionalitat en la que viu la institució, ja que ens  condiciona de forma significativa tan les exposicions com les activitats que elaborem. No obstant, estem satisfets perquè hem anat consolidant un públic que participa en les activitats i que a més a més ens ajuda a millorar-les.

El diàleg amb els usuaris és l’eina més directa que tenim per avaluar la feina que fem, però per ser més rigorosos ja fa temps que elaborem enquestes de satisfacció. Ara, un cop finalitzades les classes a les escoles i instituts, ens toca revisar-les per poder aplicar els resultats en les propostes educatives del curs vinent. És el moment, doncs, de fer avaluació, de veure quin és el nostre paper dins del món educatiu, que en pensen els nostres usuaris i que hem de canviar i millorar per continuar avançant.

Analitzant-les, hem pogut ratificar algunes de les coses que ja intuíem en el transcurs de les activitats:

5690217749_0438d6fd66_o

Ens hem consolidat com a recurs educatiu museístic de la ciutat de Lleida. La majoria de centres que ens visiten repeteixen el curs següent i confien en que les activitats que els proposarem es podran relacionar amb el currículum escolar.

Dins de les diferents tipologies de visita educativa que oferim la majoria d’escoles i instituts prefereixen aquelles en que combinem una visita dinamitzada amb algun tipus de taller artístic.

Els tallers de gravat a la punta seca i monotips són les propostes educatives més ben valorades sobretot gràcies a la particularitat que són tècniques molt difícils de realitzar als centres escolars.

També valoren de forma positiva el fet de treballar principalment amb artistes lleidatans, ja que ajuda als seus alumnes a posar en relació l’art universal amb el seu entorn més proper.

I finalment es valora molt bé la capacitat dels educadors d’adaptar els discursos artístics als diferents nivells educatius, aconseguint fer comprensibles diferents conceptes tot i tenint en compte l’edat i/o les característiques dels participants.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Malauradament també hi ha certs aspectes negatius relacionats amb l’espai expositiu i l’edifici, que ens han assenyalat alguns dels grups enquestats:

Relacionat amb la manca d’espai expositiu, se’ns demana la possibilitat de veure obres de la col·lecció significatives com per exemple les d’en Leandre Cristòfol, Xavier Gosé, o Jaume Morera que no sempre estan exposades al públic.

A causa, també,  de les característiques de l’espai, se’ns indica que és una llàstima que no es puguin dur a terme dues visites simultànies.

Ens remarquen les dificultats de mobilitat que comporta l’edifici perquè hi ha moltes escales, no està adaptat a persones amb mobilitat reduïda i algunes de les exposicions estan dividides en dos espais i per tant s’ha de sortir al carrer i tornar a entrar per veure completament les exposicions.

I finalment ens diuen que els lavabos no estan preparats per rebre nens i nenes i que per la seva situació és complicat el trànsit cap aquest espai.

No obstant, els centres educatius entenen que aquestes dificultats venen condicionades sobretot per la provisionalitat de l’edifici on ens trobem.

També ens hem adonat que en molts casos les visites educatives al Museu es converteixen realment en un activitat vivencial per als/les alumnes. La prova és el fet que els vigilants de sala ens expliquen que els caps de setmana veuen com nens i nenes tornen al Museu amb els seus pares per explicar-los en primera persona l’exposició.

D’aquesta avaluació en traiem vàries conclusions que ens ajudaran a millorar les activitats educatives paral·leles a les exposicions, però principalment ens demostren que  és important aturar-se, preguntar, avaluar, revisar,…, tot allò que estem fent per seguir avançant i aconseguir que el Museu evolucioni al mateix ritme que la societat.

Txell Bosch

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

____________________

Tags: , , ,

Leave a Reply