Fortuny gravador

El passat dimecres, 9 d’octubre va tenir lloc al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida la inauguració de l’exposició “Fortuny gravador“, una mostra que permetrà als visitants descobrir la faceta de gravador del gran artista de Reus a partir de la col·lecció de gravats que es conserva al fons d’art de l’Institut Municipal de Museus de Reus. Aquesta col·lecció resulta del tot representativa d’aquesta faceta, ja que consta de trenta-un exemplars d’aiguaforts, que es corresponen a trenta de les trenta-cinc planxes que Fortuny va gravar al llarg de la seva vida.

“Com a aiguafortista iguala a Goya i s’aproxima a Rembrandt.” Així definia Marià Fortuny el gran crític francès Théophile Gautier l’any 1870. Que el posés a l’alçada de dos grans artistes, dominadors de les tècniques del gravat com ningú, no era pas gratuït. Fortuny, a més de destacar en les tècniques pictòriques, va dominar amb mestratge la difícil tècnica del gravat calcogràfic tot posant-la al servei de la seva creativitat.

Sense l’encotillament que el mercat exercia sobre la seva obra pictòrica, el treball d’aquestes estampes va permetre que s’endinsés en l’experimentació, de manera que ens trobem amb un Fortuny més espontani i fins i tot més íntim. Els seus gravats van esdevenir un banc de proves en què explorar tota la seva capacitat creativa. Aquesta tècnica li va permetre, doncs, expressar-se amb major llibertat, fet que va repercutir en benefici del seu treball pictòric.

Dins del conjunt d’obres estampades hi ha representats tots els grans temes amb què Marià Fortuny va acabar treballant, com ara l’orientalisme, induït pels seus treballs de cronista al Marroc, els retrats o el gènere de casaques, obres de temàtica costumista, quotidiana i intranscendent, inspirada en els ambients dels segles XVII i XVIII, els personatges de les quals duien normalment una casaca, indumentària que acabarà per donar nom a aquest gènere pictòric. Es tracta de peces de la seva maduresa creativa, a la qual va arribar a la dècada del 1860. De fet, Fortuny va iniciar el conjunt d’obra estampada el 1860 i la va cloure deu anys després, el 1870. De la varietat de tècniques calcogràfiques, Fortuny només va utilitzar l’aiguafort i en menor mesura l’aiguatinta, aquesta sempre, però, com a complement de l’aiguafort.

La forta personalitat artística de Marià Fortuny també deixarà una profunda empremta en l’art de la reproducció de la imatge. Tots els crítics coincideixen en col·locar-ne la producció gravada a la mateixa alçada que el treball pictòric, tot posant de relleu la seva contrastada versatilitat.

Tags: , ,

Leave a Reply