Tres dècades d’art se sumen a l’exposició de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera. El Museu amplia la mostra ENCONTRES

Demà dissabte, 29 de setembre, amb motiu de les Festes de Tardor de Lleida, el Museu d’Art Jaume Morera obrirà les portes de la seva sala d’exposicions temporals amb una mostra d’obres de fons del Museu. En aquest cas, la mostra pretén donar continuïtat i complementar, a mode d’epíleg, l’exposició ja existent ENCONTRES amb la col·lecció, amb a una selecció representativa d’obres procedents de la col·lecció que abracen tres dècades d’art lleidatà (1970-2004).

A les acaballes dels anys seixanta, i sota els primers signes evidents de debilitat per part del règim  franquista, l’art comença a experimentar i elaborar una sèrie de nous llenguatges alternatius. Sorgeixen, així, tot un seguit de discursos crítics amb l’ordre social i cultural establert, que tendeixen a eliminar les fronteres que separen les diferents disciplines artístiques.  A Lleida, entre els anys 1968 i 1969, La Petite Gallerie de l’Alliance Française serà l’encarregada de mostrar alguns dels principals exemples d’aquesta nova forma d’entendre la creació artística que s’està gestant, de la mà d’Àngel Jové i Albert Coma Estadella, i comptant amb la presència de Leandre Cristòfol i la d’un dels artífex de la poesia visual, Joan Brossa .

L’arribada dels anys setanta consolida tots aquests antecedents i els aglutina sota els paràmetres de l’art conceptual. Els artistes d’aquest corrent destaquen pel seu caràcter interdisciplinari i el foment de la informació i el debat. Dos eixos al voltant dels quals articular una obra que atorga més importància al procés creatiu en si que no pas al seu resultat final. En aquesta línia cal subratllar el treball d’artistes com ara Benet Rossell, Àngel Jové o Antoni Llena entre d’altres.

L’art conceptual tanca un cicle l’any 1975. El seu llegat, però, eixampla el camp de visió estètic i deixa una important empremta en l’art que vindrà després. Curiosament, però, la segona meitat dels anys setanta i, sobretot, els primers vuitanta, seran testimonis d’un retorn a la pintura, representada per l’obra de Rosa Siré i Josep Vallribera, o de la dels més joves Jordi Jové i Gregorio Iglesias, a través dels moviments neoexpressionistes. Unes propostes que conviuran amb els treballs procesuals i seriats d’Antoni Abad i Albert Bayona, que aniran assagant propostes a partir de l’ús dels nous mitjans audiovisuals.

Aquest retorn al fet pictòric també va tenir conseqüències en la fotografia. Es defineix l’anomenat “quadre fotogràfic” i entra amb força en l’escena artística internacional com una estratègia a través de la qual la fotografia pot passar a ocupar els espais arquitectònics i culturals tradicionalment atorgats a la pintura. Unes variants representades pel treball de Neus Buira i de Jordi V. Pou.

D’aquesta manera, les tres sales d’exposicions del Museu reuneixen a partir d’ara una selecció completa i representativa, des del punt de vista cronològic i estilístic, de tota la col·lecció del Museu. La mostra, que també es podrà visitar durant els dies de les Festes de Tardor (d’11 a 14 h) romandrà oberta fins al proper 6 de gener de 2013.

____________________

Tags: , ,

Leave a Reply