La necessitat de construir una seu definitiva centra l’Audiència Pública sobre el Museu d’Art Jaume Morera

L’Ajuntament de Lleida va celebrar el passat dimarts, 25 de setembre, l’Audiència Pública convocada sobre el Museu d’Art Jaume Morera a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura. La sessió, que va durar gairebé tres hores, va comptar amb la participació d’una desena d’entitats i particulars de la ciutat que van voler donar la seva opinió i van demanar informació a l’equip de govern municipal sobre el futur de l’equipament.

Va obrir la sessió l’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, que presidia l’acte, destacant que el Museu d’Art Jaume Morera compleix actualment amb la seva funció d’exposició i conservació de la seva col·lecció, malgrat ubicar-se en diferents espais provisionals. Seguidament va intervenir la Doctora Imma Lorés, de la Universitat de Lleida, que va participar en la sessió en qualitat de ponent especialitzada. Lorés va destacar la importància de les col·leccions artístiques del Museu d’Art Jaume Morera, de la seva tasca expositiva al llarg dels anys i de la posició de referència que ocupa actualment en el mapa dels museus d’art del nostre país. En aquest sentit, va explicar que un Museu gairebé centenari com el Morera, un espai amb una gran responsabilitat sobre la memòria col·lectiva i a la vegada amb unes grans potencialitats, necessita d’una seu definitiva, ja que el fet de no tenir un edifici propi suposa un greuge inexcusable. “Tret de visites escolars i algú que el porten a veure una exposició, la majoria de gent de Lleida no coneix el Museu Morera ni l’identifica com a tal quan passen davant de l’Edifici Casino”, va dir.

Més endavant va prendre la paraula Teresa Ibars, portaveu de la Plataforma Compromís pel Museu d’Art Jaume Morera, entitat que ha motivat l’Audiència Pública. Ibars va insistir en les oportunitats perdudes per a la construcció d’una seu per al Museu i va interrogar a l’equip de govern sobre quina era la seva posició davant la necessitat de trobar una solució per resoldre definitivament el problema de la manca d’un edifici adequat.

En resposta a aquest requeriment, Montserrat Parra, regidora de Cultura, va explicar el full de ruta de l’equip de govern. Parra va ratificar la previsió de construir el Museu d’Art Jaume Morera al costat del Centre d’Art La Panera, de manera que ambdues institucions puguin compartir espais, serveis i projectes. En aquest sentit, va explicar que l’Ajuntament ha adaptat el projecte que es va aprovar el 2006 per un import de 10 milions d’euros en una nova proposta pressupostada en 6,3 milions d’euros.

Després d’aquesta intervenció, van prendre el relleu els portaveus dels partits polítics amb representació al govern municipal, PP, CiU i PSC. Primer, Joan Vilella (PP) va lamentar la pèrdua del milió d’euros de subvenció que Ministeri de Cultura havia assignat per al projecte del 2006 i va afirmar que Lleida no pot acollir dos institucions dedicades a l’art contemporani, tot proposant la fusió del Centre d’Art La Panera amb el Museu. Per la seva banda, Josep Ramon Zaballos (CiU) va mostrar-se en la mateixa línia, i va manifestar que caldria apostar per un potent Museu d’Art de Lleida que esdevingui un gran atractiu de la ciutat. En aquest sentit, va proposar que aquesta fusió es produís ja de forma imminent i obres del Museu es poguessin exposar en breu a La Panera, iniciativa que Montse Parra va declinar, defensant que “fusionar ara La Panera i el Museu Morera seria empobrir ambdues institucions”. Finalment, la tinent d’alcalde Marta Camps (PSC), va insistir en la seva intervenció en que en la situació actual, “avui més que mai, els costos són un escull molt difícil de superar”. Per aquesta raó, Camps demanava prendre consciència dels volums d’inversió del projecte, encara que es tracti de la proposta adaptada a 6,3 milions d’euros.

A continuació, es va obrir el torn d’intervencions de les diverses entitats i ciutadans inscrits per participar en l’Audiència. Xavier Eritja, en representació de l’Ateneu Popular de Ponent, va afirmar que la comissió de seguiment que sorgís de l’Audiència Pública podria ser un bon instrument per poder trobar una solució definitiva i impulsar el projecte. Amàlia Ametlló, representant del Casal L’Ocell Negre va criticar el fet que el despatx de l’Alcalde estigui decorat amb obres del fons del Museu d’Art Jaume Morera, al·lusió que Àngel Ros va contestar argumentant que la majoria de museus només exposen un 10% dels seus fons i que “no resulta criticable que alguns d’aquests quadres es puguin exposar en espais nobles de la Paeria”. Jordi Cortada, representant de l’associació Lleida Decideix va expressar la seva satisfacció per la celebració de l’Audiència Pública i va manifestar que “cal saber el full de ruta de la Paeria per al Museu de cara a la possibilitat que en un futur de Catalunya sense peatge peninsular tinguem pressupost”. Alberto Velasco va preguntar si existia algun informe tècnic per part de l’Ajuntament sobre la creació d’un futur museu d’imatgeria religiosa de la Congregació dels Dolors, qüestió que Montse Parra va respondre de forma negativa. L’Alcalde però, va matisar sobre aquest tema que era bo que aquesta col·lecció fos preservada i que el projecte milloraria l’entorn del centre històric. Velasco també va manifestar que representava una situació realment anòmala que les dos col·leccions municipals, la d’art i la d’arqueologia, estiguin guardades en magatzems mentre la Paeria aporta diners al Museu de Lleida, on no s’hi exhibeix cap obra procedent d’aquestes col·leccions. En relació a aquest tema, Marta Camps va dir que l’equip de govern no renunciava de cap manera a la creació del Museu d’Història de la Ciutat, on entre d’altres s’exposarien els fons arqueològics, ja que Lleida contínua sent la única capital catalana que no té un museu dedicat a explicar la Història de la ciutat. Finalment, Frederic Vilà, catedràtic de la Universitat de Lleida, a banda d’avisar que “a vegades les provisionalitats es tornen definitives i que cal accelerar l’execució d’una solució definitiva”, va afirmar que seria convenient un nou estudi de perspectives museístiques a Lleida.

Per acabar, l’Audiència Pública es va cloure amb un nou torn d’intervencions a mode de conclusions. Teresa Ibars va estendre la mà de la societat civil per tal de col·laborar amb l’administració municipal per aconseguir l’objectiu de fer realitat un edifici per al Museu. Tanmateix, va demanar repensar el projecte i establir un calendari com abans millor. En aquest sentit, tant Montse Parra com Àngel Ros van declarar que en la situació actual no es podien comprometre amb cap termini concret i que ara per ara no hi havia cap inversió prevista, tot i defensar que s’ha treballat i es continua treballant per buscar complicitats amb altres administracions per la construcció de la seu definitiva.

____________________

Tags: , ,

Leave a Reply