La festa Major de 1912

D’entre les festes majors del segle passat destaca amb llum pròpia la de 1912, any en què es va produir una feliç coincidència en celebrar-se destacades manifestacions de caràcter cultural i artístic protagonitzades pel bo i millor dels intel·lectuals i creadors locals, barrejades amb aquelles altres de caire més popular. Més enllà dels actes invariables, com el tradicional pregó, els oficis religiosos, les firetes, els focs artificials, la fira de bestiar, el repartiment de pans als pobres i les desfilades de gegants i caps grossos, aquell any destacaren alguns elements que conferien a la festa un caràcter d’excepcionalitat i de plenitud artística. Per començar, la festa fou anunciada per un cartell de Xavier Gosé, el gran il·lustrador lleidatà, que aleshores triomfava a París. El cartell creat per a l’ocasió s’adaptà plenament a l’encàrrec i, lluny del decadentisme refinat que caracteritzava la seva obra parisenca, respirava un cert to folklorista convencional representat per una dona abillada amb un vestit negre amb decoracions florals, que mostra delicadament un reguitzell de flors. A sota i dins una corona de fulles de llorer que encerclava l’escut de la ciutat es relatava el programa de festes.

Destacava, en primer lloc, l’exposició d’art d’artistes lleidatans que es va inaugurar el dia 11 als salons de l’Ajuntament de Lleida i que reuní no només a la pràctica totalitat dels artistes autòctons sinó també a les grans figures de la diàspora lleidatana com Jaume Morera, Xavier Gosé, Baldomer Gili i Antoni Samarra. Li seguia l’homenatge al poeta lleidatà Magí Morera, significat públicament per la desfilada de barrets que col·locà el dia 14 una làpida commemorativa al campanar de la Seu Vella —un acte d’afirmació cívica i de reivindicació del monument—  i per l’edició de números extraordinaris commemoratius de l’homenatjat per part de la premsa local. Seguidament, el concert anunciat dels musics lleidatans Ricard Viñes i Enric Granados, que finalment no es va poder celebrar en caure malalt aquest últim, tot impedint el seu trasllat des de París. La parella de cartell de Viñes, que oferí un concert sublim, va ser el músic Emili Pujol, que va sorprendre agradablement el públic amb la seva guitarra. Al costat d’aquests esdeveniments artístics, van gaudir també d’igual remarca al cartell las “corridas de Toros”, que se succeïren en el marc de les festes en nombre de dos o tres fins el 1916, la festa del peix que, des de l’any anterior, organitzava la Societat de Pescadors tot llançant com a llavor al riu una quantitat de truites de riu concedides per l’Estat de la mà dels escolars de la ciutat, i la festa d’aviació amb el concurs de l’aviador francès Leoncio Garnier, acte que finalment no se celebrà “oficialment”, també en aquest cas, per malaltia. La causa possiblement hagi de cercar-se no només en el desgavell de l’any anterior en patir un accident l’aviador a l’inici de la seva demostració —que reparà mesos després amb una completa exhibició—, sinó també en les dificultats de fer efectiu el cobrament dels seus honoraris. Finalment cal fer esment dels Jocs Florals que tingueren per president-mantenedor al poeta Joan Alcover.

____________________

Tags: , , , , , , , , , ,

Leave a Reply