“Lleida 1912. Memòria d’una exposició d’art”

Del 26 d’abril al 9 de setembre de 2012

Sales de la Paeria. 1912

Ara fa cent anys que Lleida celebrà l’Exposició d’Art en el marc de les Festes de Maig de 1912. Una exposició que, amb el temps, ha esdevingut clau per entendre la vida artística i expositiva de la Lleida del tombant de segle i comprendre el desenvolupament del fenomen artístic local immediatament posterior. En primer lloc, cal dir que aquesta mostra fou la primera gran exposició col·lectiva d’artistes lleidatans, un fet que posa de manifest l’existència d’una incipient activitat artística a la ciutat, tant de recursos formatius com de la seva expressió pública a través d’exposicions, concursos o iniciatives similars, moltes de les quals s’havien celebrat fins aleshores en aparadors comercials de la ciutat. Si bé l’Exposició d’Art no fou la primera que se celebrà als salons de la Paeria, sí que fou el primer gran esdeveniment col·lectiu de caràcter artístic que volia fer visible amb una certa solemnitat i amplitud el panorama artístic lleidatà, no només a partir dels artistes locals, sinó també d’aquells altres que forjaren la seva trajectòria lluny de la ciutat, forçats per les circumstàncies i la manca de recursos formatius i professionals a Lleida.

Artistes novells o amateurs com Josep Álvarez, Maria Morera, Francesc Pallàs o Carmen Permanyer, compartiren espai amb les grans figures de l’art lleidatà del moment com Jaume Morera, Xavier Gosé —qui elaborà el cartell de les festes majors—, Baldomer Gili i Roig, els germans Alsina, Manuel Villegas o el discutit Antoni Samarra, entre altres. Els acompanyava un gruix molt important d’artistes que desenvolupaven la seva activitat en un àmbit més local, com Carles Mostany, Carles Perelló, Joan Bergós, Francesc Borràs, Borràs Perelló, Borràs Vilaplana, Lluís Botines, Prudenci Murillo o Pere Corberó. El grup es completava amb un seguit d’artistes força interessants però menys coneguts a nivell general —Antònia Farreras, Josep Martí Garcés, Tomàs Boix o Lluís Lladó, entre altres—. Un total de 219 obres corresponents a 29 artistes, que volien posar de manifest que el territori lleidatà no era el desert que molts haurien pogut sospitar. Una realitat diversa que malauradament resultava pràcticament desconeguda per a la majoria de la població.

I directament relacionat amb aquest fet cal destacar, en segon lloc, les conseqüències tangibles que es derivaren d’aquest esdeveniment artístic. D’una banda, el creixement més que notable de l’activitat expositiva a partir de 1912, amb més de 58 exposicions a la ciutat de Lleida fins a arribar a la Guerra Civil, que contrasten vivament amb les celebrades els 25 anys anteriors —tot just una desena. En aquest sentit, la mostra de 1912 esdevé un punt d’inflexió clau quant a l’activitat expositiva local. D’altra banda, la solució més efectiva per combatre la manca de connexió entre els artistes i el seu públic, assenyalada ja pels mateixos promotors de la mostra, fou la reivindicació d’un equipament permanent específicament concebut per acollir esdeveniments de caràcter artístic, una iniciativa que finalment es concretaria el 1915 amb la creació del Museu d’Art de Lleida, el futur Museu d’Art Jaume Morera.

Ara fa cent anys de la celebració de la mostra i, avui, com ahir, cal que reivindiquem no- vament el museu, una institució que, malgrat les dificultats, juga un paper fonamental en la connexió entre els artistes i el seu públic i en la formació i educació de les persones des de la cultura visual i artística.

Jesús Navarro

____________________.

Tags: , , , , , , , ,

Leave a Reply