Centenari Ton Sirera

Ton Sirera: Autoretrat, 1964 (© Arxiu Ton Sirera)

Malgrat no ser inclòs en la nomina tradicional de la generació dels Josep Maria Casademont, Francesc Català-Roca, Ricard Terré, Xavier Miserachs, Ramon Masats, Oriol Maspons o Joan Colom —tots més joves que ell—, Ton Sirera (Barcelona, 1911 – Lleida, 1975) és d’un dels fotògrafs cabdals de la Catalunya del segle passat i un element imprescindible sense el qual no és possible acabar d’entendre un dels moments més dolços de la fotografia catalana, aquella que es produeix al llarg dels anys 50 i 60. És molt probable que aquest oblit respecte a una de les trajectòries creatives més singulars tingui que veure amb la condició perifèrica que li atorgava la seva residència a Lleida —una circumstància que ja havien patit i continuen patint altres creadors lleidatans— i el fet que una gran part de la seva obra es vincules estretament amb el paisatge i la vida de les gents de la Catalunya interior i no amb els de la metròpoli catalana.

Aquesta mirada distinta, centrada en el territori i els seus paisatges, trobà la seva culminació en el projecte editorial de Catalunya Visió, un projecte realitzat conjuntament amb Josep Vallverdú, inspirat per la tradició geogràfica catalana, a mig camí entre les descripcions de les monografies comarcals i les aportacions literàries i visuals dels seus autors. Així, els volums de la publicació, des d’un punt de vista objectiu, reflecteixen un país que, lluny d’essencialismes intemporals, està experimentant la transició entre una societat catalana agrària tradicional i una societat cada cop més urbana i industrialitzada. En aquest sentit esdevenen una fotografia precisa d’un temps i d’un moment de canvi. Però les fotografies i els textos no només parlen de la realitat des d’un punt de vista descriptiu sinó que se submergeixen en ella i s’hi confonen. I aquest és un altre element que el vinculava amb l’avantguarda fotogràfica barcelonesa, amb la seva dèria per distanciar-se de la fotografia d’estudi, excessivament composada i vinculada a un concepte pictorialista de la fotografia, tot reivindicant una fotografia viva i social —tot i que en el cas de Ton Sirera les escenes de la vida urbana barcelonina seran substituïdes per les rurals dels pobles de les comarques catalanes.

          

Roba estesa (© Arxiu Ton Sirera)                  Carrer Major de Lleida (© Arxiu Ton Sirera)

          

Vista des del Catell de Barberà                                Prop d’Ulldemolins (© Arxiu Ton Sirera)
(© Arxiu Ton Sirera)

Però, segurament, cal apuntar com a causa més probable d’aquesta omissió persistent la dificultat per encasellar una personalitat creativa polifacètica com la que mostrà Ton Sirera. Perquè Sirera no només participà d’aquesta nova manera d’entendre i copsar la realitat de la nova avantguarda fotogràfica, sinó que afermà una clara vocació experimental, que l’acabà per situar com a un dels pioners de la fotografia abstracta al nostre país i com a un dels seus cineastes més singulars.
En aquest sentit, les seves macrofotografies, en aïllar les escorces dels arbres o els líquens de les roques, i les visions aèries captades des de la seva avioneta, esdevenen dos procediments, en aparença oposats, que resten definitivament associats a la fotografia abstracta al nostre país, de la qual en fou un dels seus exponents més destacats. Aquesta vessant creativa del seu treball no pot dissociar-se, de fet, del seu interès per explorar les possibilitats informalistes de la imatge fotogràfica, de manera paral·lela a la pintura.

Ton Sirera: Sense títol, 1959 (© Arxiu Ton Sirera)

Però Sirera també va experimentar amb la creació d’imatges en moviment. I com en el cas del seu treball fotogràfic, explorà les possibilitats del cinema documental —aquell relacionat amb una mirada singular sobre la realitat— així com també aquell altre més experimental vinculat a l’abstracció fílmica amb una sèrie d’obres sorprenents que enllacen amb l’automatisme expressiu de la pintura gestual i les qualitats matèriques de l’informalisme i amb un cert conceptualisme.

Ton Sirera: Pintura 62-63 (© Arxiu Ton Sirera)

Tot plegat, conforma una de les trajectòries creatives més singulars en el camp de la imatge al nostre país, no prou coneguda i que cal reivindicar com un dels actius de la nostra cultura visual.

Jesús Navarro

____________________.

Tags: , , , , , , , , , , , , , , ,

Leave a Reply