Dia del Poble Gitano

abril 8th, 2020

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano compartim amb vosaltres una sèrie d’obres dels fons del Museu d’Art de Lleida de temàtica gitana. El Día Internacional del Poble Gitano es commemora el dia 8 d’abril en record del Primer Congrés Mundial Romaní celebrat a Londres el 8 d’abril de 1971, i on es va instituir  la bandera (verda i blava, amb una roda de carro que recorda el camí des de la Índia cap a la llibertat arreu del món) i l’himne del poble gitano (en record a les gitanes i gitanos víctimes del nazisme).

Les obres del Museu d’Art de Lleida són un clar reflex de les dues realitats més vinculades tradicionalment al poble gitano. La banalització de les seves costums i tradicions, sobretot la música i dansa (en molts casos properes a l’exotisme) i l’estigmatització i marginació social en barris i campaments. Un col·lectiu clarament marcat pel racisme i l’aporofòbia i que, en els darrers temps manté, a través de diferents plataformes i entitats (a Lleida cal destacar la Plataforma 8 d’abril) una lluita contra l’antigitanisme, la invisibilització i la segregació.

Gitanilla granadina. Miguel Hernández. Oli sobre tela. c. 1915. MALL 0245

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Familia gitana. Gonzalo Bilbao. Oli sobre tela. 1912. MALL 0285

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La gitana. Francesc Borràs. Oli sobre tela. 1913. MALL 0327

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gitanilla. Xavier Gosé. Llapis i témpera sobre cartolina. c. 1910. MAMLL 0422

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gitanos. Josep Jové. Fotografia b/n, còpia d’època, 1967. MALL 3514

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pícnic. Josep Jové. Fotografia b/n, còpia d’època, 1967. MALL 3515

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gitanos. Josep Jové. Fotografia b/n, còpia moderna, 1967. MALL 3522

 

Un fil sobre Leandre Cristofol

abril 2nd, 2020

Leandre Cristòfol

 

Com altres artistes vinculats a l’avantguarda, Leandre Cristòfol, en acabar la guerra, traspassà la frontera amb França i va ser internat als camps de refugiats de Perpinyà i Argelés. Aviat, però, retornaria a Espanya, fet que provocà la seva estada per diferents camps de concentració —Santander,  San Pedro de Gardeña, Miranda de Ebro i Reus.

Read the rest of this entry »

Un fil sobre Antoni Lamolla

mar 26th, 2020

Un altre dels artistes que va patir confinament en varis moments de la seva vida va ser Antoni Garcia Lamolla, un dels protagonistes de l’avantguarda dels anys 30 del s. XX a Lleida.

 

Dels primers anys de la vida de l’artista a Lleida hi han molt poques dades, encara que sabem que gaudia d’una salut fràgil. De fet, es va veure obligat a deixar l’escola als 10 anys com a víctima d’una “predisposició tuberculosa”, una malaltia força comuna entre el jovent.

 

Aquesta malaltia el duria a patir una perllongada estada, juntament amb el seu germà Agustí, al Santuari del Miracle de Solsona. D’aquesta estada no en reeixiria malauradament el seu germà. L’Antoni tingué més sort i pogué retornar a casa seva, encara que els efectes de la malaltia perdurarien durant molts anys.

 

 

L’estat precari de salut del jove Lamolla el va mantenir lluny de les aules la qual cosa l’impulsà a centrar-se en el conreu de la literatura i de les arts. El seu germà recordava “la il·lusió del pare tornant de Barcelona proveït del material que necessitava l’Antoni per pintar”

 

 

A les classes de dibuix i pintura del professor Justo Almela, coneixeria el que després seria el seu company i amic fraternal Leandre Cristòfol. I més tard, a l’escalfor de les tertúlies i de la revista ART, faria amistat amb Enric Crous i Josep (Manuel) Viola.

 

 

Sobre els canvis esdevinguts en la seva pintura cap al surrealisme se cita el paper que va tenir Viola. Segurament aquest actuà com a catalitzador, però, no hi ha dubte que Lamolla n’era perfectament coneixedor d’aquesta nova poètica gràcies al seu gran interès per la lectura

 

El seu compromís amb l’avantguarda es va fer extensiu als valors democràtics. Amb l’esclat de la guerra no dubtà ni un moment en fer costat a la República. La seva implicació amb els llibertaris no li impedí exercir una decidida tasca en pro del salvament del patrimoni artístic.

 

 

Lamolla, com altres artistes, va patir un llarg exili com a conseqüència de la Guerra Civil. Travessà la frontera dels Pirineus i ingressà al camp del Barcarès, patint les dures condicions del confinament, fins que fou alliberat gracies a les gestions de la seva família.

 

 

Poc després, però, Lamolla patiria les dures condicions de l’ocupació alemanya de França. Aquests anys suposarien una època fosca plena de privacions, inclosos alguns períodes de convalescència, en la qual la vigilància de la Gestapo i la por a la deportació sempre foren presents.

 

 

La trajectòria artística de Lamolla esdevé paradigmàtica de tota una generació d’artistes exiliats; un allunyament que provocà que la seva contribució fos ignorada i relegades a l’oblit. La seva obra, però, forma part ja de les col·leccions més importants del país.

 

 

Un fil sobre Xavier Gosé

mar 18th, 2020

La vida de Gosé és un petit misteri, encara amb moltes llacunes i territoris per descobrir. A diferència d’un bon nombre d’artistes de l’època, dels quals ens han arribat històries, confidències que ells mateixos han relatat, Gosé era extremadament discret i molts testimonis fan referència al seu precari estat de salut a partir d’un determinat moment de la seva vida a París.

Read the rest of this entry »

En memòria de Víctor Pérez Pallarès

juliol 10th, 2018

Se n’ha anat gairebé sense adonar-nos-en, amb la seva presència discreta i aquells ulls que encara brillaven encuriosits. En Víctor ha marxat com sempre ha viscut, ferm en el seu treball diari com a artista i amatent a la il·lusió que li aportaven les persones del seu entorn, especialment els més joves, a qui conduïa pels camins de la creació.

Se’n va un dels referents de la plàstica lleidatana del segle XX; se’n va un dels pocs testimonis que ens quedaven d’una generació cabdal per la conformació de la cultura artística a Lleida. Per això parlar d’en Víctor és parlar d’un moment històric en què a la ciutat varen esclatar les inquietuds alliberadores de tota una generació d’artistes, en un context més general de recuperació de l’exercici lliure de la creativitat artística al nostre país. L’afirmació de contemporaneïtat protagonitzada pel Grup Cogul, del qual en fou un dels seus membres, va esdevenir la demostració palpable de l’existència a Lleida d’un altre art; un art lluny de les posicions immobilistes i conformistes que imperaven en aquell moment i que connectava amb el desenvolupament de l’avantguarda a Catalunya. La seva generació és la de les descobertes d’en Lluís Trepat, les de l’Ernest Ibàñez i la dels companys Jaume Minguell, Albert Vives, Albert Coma Estadella i Àngel Jové, entre altres.

Read the rest of this entry »

Agusti Centelles com a revulsiu

febrer 4th, 2018

Aquests darrers mesos la sala d’exposicions del Museu d’Art Jaume Morera acull l’exposició “Agustí Centelles i el bombardeig de Lleida” i puc afirmar, amb tota seguretat, que s’està convertint en la que és una de les experiències més singulars de la meva llarga trajectòria professional. Quan ens vàrem plantejar la seva producció, ho van fer conscients que, a més de mostrar l’arxiu fotogràfic de Centelles, de realitzar una crònica del que va ser un dels seus reportatges més transcendentals i icònics, es posaven en joc altres elements amb una forta càrrega històrica i també simbòlica. Res del que pensàvem, però, és comparable al que finalment està succeint. La previsible reacció emotiva dels supervivents que van assistir a la inauguració de l’exposició ha trobat continuïtat entre un públic divers, que ha acudit massivament a visitar la mostra, trencant tots els registres històrics del Museu. Read the rest of this entry »

Donació d’obres fotogràfiques de Josep Jové Calvera al Museu d’Art Jaume Morera

juliol 7th, 2017

Els nebots del fotògraf Josep Jové Calvera (Lleida, 1915-1978), Amparo i Vicenç Jové Pla, han fet donació d’una col·lecció de fotografies del seu tiet al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. La donació es va formalitzar ahir al Saló de Plens del Palau de la Paeria, acte que va presidir l’alcalde de Lleida, Àngel Ros i Domingo i que va comptar amb la presència dels hereus del fotògraf i del director del Museu d’Art Jaume Morera, Jesús Navarro.

La donació inclou un total de 28 fotografies sobre paper de finals dels anys cinquanta i la dècada dels seixanta que passaran a formar part de la col·lecció del Museu. D’aquest total, 14 són còpies originals d’època positivades personalment per Josep Jové Calvera i 14 són còpies que han estat positivades recentment amb motiu de la donació a partir dels negatius originals del fotògraf. En aquest sentit, el conjunt objecte de la donació suposarà per al Museu no només disposar d’una mostra representativa del treball de Josep Jové Calvera com a fotògraf aficionat sinó que també complementarà el discurs de la fotografia lleidatana de postguerra, un relat que, a banda de l’obra de Ton Sirera, tot just el Museu comença a construir.

Read the rest of this entry »

El Centenari

maig 29th, 2017

Museu d’Art de Lleida 1917

Recentment s’han complert cent anys de la inauguració del Museu d’Art de Lleida, més conegut com a Museu d’Art Jaume Morera, la qual cosa el converteix en un dels museus d’art modern i contemporani més antics del país. Aquesta iniciativa cultural i artística, oberta al públic l’any 1917, deixa entreveure la capacitat que van tenir en el seu moment figures destacades de les elits locals per procurar a la ciutat una institució vinculada a la difusió de l’art i la seva preservació patrimonial —no era el primer museu, però era el primer que es creava per conservar i mostrar obres d’artistes en la seva majoria vius i vinculats a Lleida—. Però, com moltes altres institucions culturals del país, els avatars històrics esdevinguts al llarg del segle passat van ser els que van acabar determinat en bona part la seva singladura, en la qual s’han alternat les èpoques de puixança, com la dels anys vint, o els moments més foscos, com els protagonitzats durant la postguerra franquista, amb un museu tancat i els seus fons repartits per diferents edificis de la ciutat. En aquest difícil i sinuós camí s’ha fet palesa la importància que assoleix l’acompanyament de les diferents administracions i les seves polítiques respecte les arts i el patrimoni per a la bona marxa d’una institució d’aquestes característiques.

Read the rest of this entry »

Connexions

mar 13th, 2017

IMG_4338El passat dijous, 9 de març va tenir lloc l’acte d’inauguració de l’exposició Connexions, una mostra de producció pròpia creada amb motiu del centenari del Museu que té per objectiu posar en valor les seves col·leccions artístiques i fer partícips de l’efemèride la resta de museus d’art i col·leccions del país. En aquest sentit, aquesta mostra vol ser no només un espai de reivindicació de les potencialitats del Museu, sinó també una activitat que realci la riquesa del patrimoni que custodien els museus de Catalunya, els quals s’ocupen en el seu conjunt de preservar i difondre les principals manifestacions artístiques de casa nostra.

Read the rest of this entry »

Alfons López dona una part de la seva obra al Museu d’Art Jaume Morera

desembre 27th, 2016
2016-00018b

Alfons López: Barcelona, Dia del Libro (y La Rosa), El Jueves, 1989

El Museu d’Art Jaume Morera veu incrementada la seva col·lecció gràcies a la donació d’obra de l’artista Alfons López. Aquest autor de còmics i humorista gràfic nascut a Lleida, ha desenvolupat la seva trajectòria professional a la ciutat de Barcelona. L’any 1972 expressa la seva vocació per la crítica social i política a la revista Grama. El 1975 funda junt amb altres dibuixants la revista d’humor polític Butifarra! de la qual en fou director. Cap a finals de la dècada dels setanta treballa en publicacions com El Papus i el Viejo Topo, alhora que realitza diversos àlbums monogràfics d’historietes, com El Urbanismo Feroz, La Família o el Patio Trastero. L’any 1980 reinicia la seva col·laboració amb l’Editorial Bruguera a la sèrie Atasco Star, i inicià amb Bigart la sèrie Orgasmos Cotidianos, posteriorment escrita per Xavi Roca i també publicada a Cul de Sac, El Jueves, Titanic i a la francesa Fluide Glacial. El 1984 s’encarrega de la realització gràfica del curs de català Digui-Digui. Entre el 1989 i el 1992 feu la sèrie de Paco el Ministro per a El Jueves. L’any 2005 rebé el premi Serra i Moret d’actuació cívica de la Generalitat de Catalunya, i el 2011 li fou atorgat el premi Nacional de Cultura en l’apartat de còmic per Mil vidas más, Miguel Núñez, (2010), compartit amb José Gálvez i Joan Mundet. Durant aquest passat mes de novembre s’ha publicat la que de moment és la seva darrera monografia titulada El Solar, sota el segell de l’editorial la Cúpula.

Aquesta donació suposa l’ingrés al Museu de 466 dibuixos originals d’un dels humoristes gràfics més compromesos i prolífics del nostre país. La relació d’obres donades per Alfons López abasta des d’originals de la revista El Papus, el suplement infantil Aníbal i Victòria de La Vanguardia, els dibuixos pantalla TV-2 del programa “Cara a Cara”, TBO (Ediciones B), El Jueves (varis) i la Tira “Expediente Exprés” del Sindicat CCOO.

Read the rest of this entry »