Viola contra Viola

setembre 28th, 2016

019A llarg del 2016 se celebra el centenari del naixement de José Viola Gamon, més conegut pel nom de Manuel Viola, una immillorable ocasió per fer balanç de la consideració que mereix una de les personalitats més singulars de la plàstica espanyola del segle XX. En aquesta sentit, crec que podem afirmar que Viola continua essent una gran desconegut, i no pas perquè la seva obra no estigui present en museus i col·leccions importants o la seva figura no hagi estat glosada i citada en múltiples publicacions. Però totes aquestes referències es vinculen gairebé de manera exclusiva a una etapa molt concreta de la seva trajectòria creativa, aquella vinculada al seu pas pel grup El Paso, i significada per una obra abstracta que combinava la gestualitat pictòrica amb una paleta cromàtica definida pel contrast entre llums i ombres, blancs sobre negre, que ens recorden i al·ludeixen a la mística espanyola i a la influència goiesca de les pintures negres. La iconicitat adquirida per aquest moment —que correspon segurament al moment més àlgid de la seva producció pictòrica— ha acabat per amagar altres aspectes de la seva polièdrica activitat creativa. Aquest reduccionisme s’ha vist acompanyat d’un cert menyspreu en determinats cercles crítics causat pel l’histrionisme d’algunes de les seves activitats, de reminiscències dalinianes, que conformaren la seva imatge pública la llarg dels anys setanta, envoltada per les traces del mon de la faràndula i de la premsa social de les acaballes del franquisme. La proliferació d’obres menors en el mercat artístic, d’autoria contrastada o no, no han fet sinó diluir encara més el pes de la seva aportació.

Read the rest of this entry »

Benet Rossell, l’home alfabet

agost 23rd, 2016

Bene Rossell 2En Benet Rossell era un artista força desconegut a Lleida fins que la seva obra es va fer present com a conseqüència de l’atorgament de la Medalla Morera 1986. Aleshores, Benet rebia el màxim guardó artístic de la ciutat, després d’haver-ho fet Albert Coma Estadella i Àngel Jové. Entre els motius s’apuntava el fet que aportava el seu bagatge artístic vinculat a l’avantguarda dels anomenats catalans a París, esdevenint un dels artistes referents de l’escena artística contemporània, i alhora, pel seu arrelament atàvic a la terra, concretat en l’afecció per la Serralada del Montsec, i en la seva presència cada vegada més extensa i freqüent a Ponent.

Aleshores Lleida redescobria un artista total, inclassificable, versàtil i polièdric, responsable d’un dels universos creatius més complexos i atrevits de l’art espanyol contemporani. En aquesta primera ocasió presentava als nostres ulls una bona part de la seva obra més recent, pintures de tècnica mixta amb el protagonisme absolut del seu gest i la presència sempiterna de les seves cal·ligrafies, les benigrafies, que anunciaven un vasta cosmologia minúscula, sota el títol de micrografies, micro-opera o microteatre. En això últim Benet opinava que “en l’art, com en la vida, l’essencial no és en allò gran, allò impactant, allò espectacular, allò que es percebut tan fàcilment que ni tan sols fa falta mirar” i que era precisament en el que és micro, més proper i petit, en allò despullat de tot l’accessori, en l’expressió mínima, on es troba l’essència de les coses i on calia dirigir la mirada i el pensament. No és aliè a aquesta teoria les influències orientals que sempre foren presents en la seva obra, en aquest diàleg entre cultures oriental i mediterrània que amarava les seves idees.

Read the rest of this entry »

Discurs d’agraïment del Premi ACCA 2016 al Museu

agost 21st, 2016

DSC07162

Bona tarda a tothom,

Amics i companys,

En primer lloc vull agrair el reconeixement de l’Associació Catalana de Crítics d’Art a l’exposició dedicada a Xavier Gosé. Em fa i ens fa una especial il·lusió aquest premi. Certament, haurà ajudat molt el fet que liderés organitzativament l’exposició el Museu Nacional d’Art de Catalunya i que tingués lloc en primera instancia a les seves sales. No obstant això, vull pensar que en aquest guardó ha pesat també, més enllà dels plantejaments curatorials compartits, el fet que el nostre museu hi hagi participat activament amb les seves col·leccions i el seus coneixements, reforçant la idea que quan podem disposar dels recursos i la infraestructura necessària, també som capaços de plantejar projectes expositius que excel·leixen.

Read the rest of this entry »

L’escriptor Josep Vallverdú fa donació d’obres de Cristòfol i Trepat al Museu

mar 23rd, 2016

L’escriptor Josep Vallverdú ha fet donació de cinc olis i un gravat de l’artista targarí Lluís Trepat i un relleu de fusta de Leandre Cristòfol a l’Ajuntament de Lleida per tal d’enriquir les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. La donació es va formalitzar el passat dijous, 3 de març al Palau de la Paeria, en un acte presidit per l’alcalde, Àngel Ros, amb la presència de Josep Vallverdú, així com de la tinent d’alcalde i regidora de les Polítiques a favor de la creativitat, la Cultura, l’Educació i els Esports, Montse Parra, i del director del Museu d’Art Jaume Morera, Jesús Navarro. Read the rest of this entry »

Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc

mar 16th, 2016
1464689490431

Rosanna Yanni, 1965, Madrid © Arxiu Joana Biarnés

D’uns temps ençà vivim un renovat interès per recuperar i posar en valor molts dels noms que han protagonitzat la història de la fotografia al nostre país. Així ho demostren l’eclosió de noves investigacions, publicacions i exposicions presentades en els darrers anys arreu del territori, un fenomen que, per una banda, ha permès al gran públic descobrir personalitats extraordinàries fins avui anònimes, i per l’altra, ha revelat als especialistes que la realitat de la nostra fotografia sempre ha estat més rica i polièdrica del que ens havíem pogut imaginar. D’entre les figures rescatades recentment de l’oblit, destaca especialment el cas de la Joana Biarnés (Terrassa, 1935), pionera de la fotoperiodisme a Catalunya, exemple paradigmàtic de la necessitat de continuar insistint en la revisió sistemàtica, recuperació, salvaguarda i difusió de la fotografia catalana com un dels elements més preuats i internacionalitzables del nostre patrimoni.

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida presenta fins al proper 28 de març la mostra Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc, la primera exposició individual dedicada a qui va ser una de les primeres fotògrafes que va aconseguir professionalitzar-se com a fotògraf de premsa a l’Estat. Comisariada pels professors de la Universidad Complutense de Madrid Mónica Carabias i Francisco José García Ramos sobre una selecció del fotògraf Cristóbal Castro i produïda per l’Ajuntament de Terrassa, aquesta exposició es va poder veure per primera vegada a la Sala Muncunill de la ciutat del Vallès Occidental la tardor de 2014, pocs mesos després que la Generalitat de Catalunya atorgués la Creu de Sant Jordi a la fotògrafa terrassenca en reconeixement a la seva trajectòria. Tanmateix, no es tracta d’una exposició retrospectiva, sinó d’una mostra centrada en el seu treball com a reportera gràfica durant les dècades dels anys seixanta i setanta. En concret, es tracta d’un recull de setanta fotografies en blanc i negre positivades per a l’ocasió a partir dels negatius originals de l’autora, la majoria de les quals van ser publicades a la premsa de l’època, com ara al setmanari ¿Por Qué?, les revistes Ondas i Semana o fonamentalment als diaris editats a Madrid Pueblo i ABC, periòdics d’àmbit estatal en què Biarnés va treballar. Read the rest of this entry »

Avaluació i experiències educatives al museu, un factor a l’alça

juliol 7th, 2015

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És ben visible que ens els darrers anys els programes educatius dels museus han anat adquirint cada cop més importància i representativitat. S’ha passat d’una època en que les activitats educatives s’anaven ajustant com podien al programa expositiu a una altra en que abans de decidir l’obertura i tancament d’una exposició és tenen molt en compte les necessitats dels centres educatius.

Aquest fet ve determinat per dos factors: per una banda s’ha superat l’època en que els museus eren espais accessibles només a determinats sectors de la societat. Avuien dia els museus s’han de conciliar amb públics molt diversos i han de ser capaços d’oferir un ample ventall d’eines interpretatives per arribar a una societat tan plural com l’actual.

L’altre factor és que l’ensenyament també ha canviat paral·lelament a la societat amb que conviu. Actualment molts centres educatius treballen per projectes i es tendeix a un aprenentatge vivencial. L’experimentació és converteix en un factor clau i les escoles busquen la complicitat d’altres vectors de la societat per complementar allò que s’està treballant als centres. En aquest sentit els serveis educatius hem esdevingut còmplices d’aquestes noves maneres de treballar.

Read the rest of this entry »

Marta Palau. Trànsits de Naualli

juliol 1st, 2015

no me desamparesEl passat dijous, 25 de juny, va tenir lloc l’acte d’inauguració de la nova exposició temporal del Museu: Marta Palau. Trànsits de Naualli, una mostra retrospectiva de l’obra de l’artista mexicana d’origen lleidatà Marta Palau. Nascuda a Albesa (Lleida) l’any 1934, als sis anys es trasllada a Mèxic com a refugiada de la Guerra Civil espanyola, i obté la nacionalitat mexicana. Des d’aleshores, Palau desenvolupa una intensa trajectòria que l’ha dut a ser guardonada amb el premi nacional de Belles Arts de Mèxic al 2010. La seva obra es caracteritza per l’ús de materials fràgils com fibres vegetals, llana o fustes que ens remeten al món natural i màgic i a les tradicions de les cultures prehispàniques americanes, alhora que es plena de referències a les problemàtiques del món actual, com és el cas de la denúncia de la cruesa de la migració i el de les dones assassinades a Ciudad Juárez.

Read the rest of this entry »

Constel·lacions, nova proposta expositiva del Museu d’Art Jaume Morera

maig 12th, 2015
Leandre Cristòfol, Nit de lluna

Leandre Cristòfol, Nit de lluna

A partir d‘avui dimarts, 12 de maig, i coincidint amb la setmana de celebració de la Nit dels Museus i el Dia Internacional dels Museus, el Museu d’Art Jaume Morera obre les portes d’una nova proposta expositiva. Es tracta de Constel·lacions, un cicle d’exposicions de petit format que pretén aprofundir en el coneixement i la valoració d’algunes de les peces més significatives de la col·lecció del Museu. L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir presentar al visitant una sèrie de continguts específics que aportin el màxim d’informació possible sobre la figura i l’obra del seu autor i el context en què fou elaborada.

Read the rest of this entry »

Joaquín Ureña. El taller expandit

abril 20th, 2015

20150408_204910El passat dimecres, 8 d’abril, va tenir lloc l’acte d’inauguració de la nova exposició temporal del Museu d’Art Jaume Morera: Joaquín Ureña. El taller expandit. L’exposició recull dos conjunts d’obra recent de l’artista lleidatà realitzades ex profeso per a la mostra. Per una banda, Ureña ens proposa un recorregut íntim pel seu taller a partir d’obres de grans dimensions, aquarel·la sobre paper, que es presenten com una unitat i que reprodueixen totes les cares del seu espai de treball. Per l’altra, una sèrie de dibuixos a tinta que recorren alguns indrets de la perifèria de la ciutat de Lleida i que defugen expressament les visions habituals del centre històric de la capital de Ponent. Read the rest of this entry »

El nou Museu d’Art de Lleida. Un projecte en curs

mar 30th, 2015

El Museu d’Art de Lleida

En el Pla de Museus de la ciutat de Lleida, aprovat al maig de 1996, s’establia en relació al patrimoni artístic moble una divisió de competències entre un “Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal” i un “Museu d’Art Contemporani de Lleida”; l’un dedicat al tractament del patrimoni artístic corresponent al seu àmbit territorial d’actuació (comarcal i diocesà), limitat cronològicament, però, a l’art anterior al segle XIX; i l’altre, orientat a donar solució a les necessitats pròpies que se’n deriven del tractament museològic i museogràfic del patrimoni artístic modern i contemporani de la ciutat, conformat bàsicament a partir de les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera, a les que calia completar amb altres obres de col·leccions d’art contemporani de la ciutat.

Aquest nou museu, el Museu d’Art de Lleida —es recupera així el nom original del Museu d’Art Jaume Morera quan va ser creat l’any 1917— es definia com un servei museístic de caràcter públic la missió del qual és difondre el patrimoni artístic modern i contemporani, especialment d’aquell que es relaciona amb l’àmbit territorial i cultural de Lleida, a partir de diferents formes de mediació cultural, generant experiències en torn a la creació i espais per a la reflexió crítica i el debat sobre la cultura moderna i contemporània.

En un àmbit més específic, el Museu d’Art de Lleida vol esdevenir un museu que proposi un relat obert que travessí les col·leccions i caracteritzi el que ha estat el segle XX en l’àmbit de la creació artística a Lleida a partir del filtre cultural que proporciona la realitat d’un entorn territorial allunyat dels centres artístics i culturals nacionals. Aquesta missió ha d’anar lligada necessàriament  a la voluntat d’explorar, des de la complementarietat i la contraposició, les relacions entre el centre i la perifèria per tal d’enriquir el panorama artístic nacional amb noves lectures i aportacions.

Però per a que tots aquests plantejaments puguin ser una realitat cal afrontar un canvi d’escala en l’actuació del Museu i resoldre un dels mals endèmics de la història quasi centenària d’aquest institució: la manca d’una seu des de la qual desplegar totes les seves potencialitats.

Audiència Provincial de Lleida Futura seu del Museu d'Art Jaume Morera Lleida 25 Març 2015

Audiència Provincial de Lleida. Futura seu del Museu d’Art Jaume Morera, Lleida. Jordi V. Pou, 2015

Read the rest of this entry »