Connexions

març 13th, 2017

IMG_4338El passat dijous, 9 de març va tenir lloc l’acte d’inauguració de l’exposició Connexions, una mostra de producció pròpia creada amb motiu del centenari del Museu que té per objectiu posar en valor les seves col·leccions artístiques i fer partícips de l’efemèride la resta de museus d’art i col·leccions del país. En aquest sentit, aquesta mostra vol ser no només un espai de reivindicació de les potencialitats del Museu, sinó també una activitat que realci la riquesa del patrimoni que custodien els museus de Catalunya, els quals s’ocupen en el seu conjunt de preservar i difondre les principals manifestacions artístiques de casa nostra.

Read the rest of this entry »

Alfons López dona una part de la seva obra al Museu d’Art Jaume Morera

desembre 27th, 2016
2016-00018b

Alfons López: Barcelona, Dia del Libro (y La Rosa), El Jueves, 1989

El Museu d’Art Jaume Morera veu incrementada la seva col·lecció gràcies a la donació d’obra de l’artista Alfons López. Aquest autor de còmics i humorista gràfic nascut a Lleida, ha desenvolupat la seva trajectòria professional a la ciutat de Barcelona. L’any 1972 expressa la seva vocació per la crítica social i política a la revista Grama. El 1975 funda junt amb altres dibuixants la revista d’humor polític Butifarra! de la qual en fou director. Cap a finals de la dècada dels setanta treballa en publicacions com El Papus i el Viejo Topo, alhora que realitza diversos àlbums monogràfics d’historietes, com El Urbanismo Feroz, La Família o el Patio Trastero. L’any 1980 reinicia la seva col·laboració amb l’Editorial Bruguera a la sèrie Atasco Star, i inicià amb Bigart la sèrie Orgasmos Cotidianos, posteriorment escrita per Xavi Roca i també publicada a Cul de Sac, El Jueves, Titanic i a la francesa Fluide Glacial. El 1984 s’encarrega de la realització gràfica del curs de català Digui-Digui. Entre el 1989 i el 1992 feu la sèrie de Paco el Ministro per a El Jueves. L’any 2005 rebé el premi Serra i Moret d’actuació cívica de la Generalitat de Catalunya, i el 2011 li fou atorgat el premi Nacional de Cultura en l’apartat de còmic per Mil vidas más, Miguel Núñez, (2010), compartit amb José Gálvez i Joan Mundet. Durant aquest passat mes de novembre s’ha publicat la que de moment és la seva darrera monografia titulada El Solar, sota el segell de l’editorial la Cúpula.

Aquesta donació suposa l’ingrés al Museu de 466 dibuixos originals d’un dels humoristes gràfics més compromesos i prolífics del nostre país. La relació d’obres donades per Alfons López abasta des d’originals de la revista El Papus, el suplement infantil Aníbal i Victòria de La Vanguardia, els dibuixos pantalla TV-2 del programa “Cara a Cara”, TBO (Ediciones B), El Jueves (varis) i la Tira “Expediente Exprés” del Sindicat CCOO.

Read the rest of this entry »

Viola contra Viola

setembre 28th, 2016

019A llarg del 2016 se celebra el centenari del naixement de José Viola Gamon, més conegut pel nom de Manuel Viola, una immillorable ocasió per fer balanç de la consideració que mereix una de les personalitats més singulars de la plàstica espanyola del segle XX. En aquesta sentit, crec que podem afirmar que Viola continua essent una gran desconegut, i no pas perquè la seva obra no estigui present en museus i col·leccions importants o la seva figura no hagi estat glosada i citada en múltiples publicacions. Però totes aquestes referències es vinculen gairebé de manera exclusiva a una etapa molt concreta de la seva trajectòria creativa, aquella vinculada al seu pas pel grup El Paso, i significada per una obra abstracta que combinava la gestualitat pictòrica amb una paleta cromàtica definida pel contrast entre llums i ombres, blancs sobre negre, que ens recorden i al·ludeixen a la mística espanyola i a la influència goiesca de les pintures negres. La iconicitat adquirida per aquest moment —que correspon segurament al moment més àlgid de la seva producció pictòrica— ha acabat per amagar altres aspectes de la seva polièdrica activitat creativa. Aquest reduccionisme s’ha vist acompanyat d’un cert menyspreu en determinats cercles crítics causat pel l’histrionisme d’algunes de les seves activitats, de reminiscències dalinianes, que conformaren la seva imatge pública la llarg dels anys setanta, envoltada per les traces del mon de la faràndula i de la premsa social de les acaballes del franquisme. La proliferació d’obres menors en el mercat artístic, d’autoria contrastada o no, no han fet sinó diluir encara més el pes de la seva aportació.

Read the rest of this entry »

Benet Rossell, l’home alfabet

agost 23rd, 2016

Bene Rossell 2En Benet Rossell era un artista força desconegut a Lleida fins que la seva obra es va fer present com a conseqüència de l’atorgament de la Medalla Morera 1986. Aleshores, Benet rebia el màxim guardó artístic de la ciutat, després d’haver-ho fet Albert Coma Estadella i Àngel Jové. Entre els motius s’apuntava el fet que aportava el seu bagatge artístic vinculat a l’avantguarda dels anomenats catalans a París, esdevenint un dels artistes referents de l’escena artística contemporània, i alhora, pel seu arrelament atàvic a la terra, concretat en l’afecció per la Serralada del Montsec, i en la seva presència cada vegada més extensa i freqüent a Ponent.

Aleshores Lleida redescobria un artista total, inclassificable, versàtil i polièdric, responsable d’un dels universos creatius més complexos i atrevits de l’art espanyol contemporani. En aquesta primera ocasió presentava als nostres ulls una bona part de la seva obra més recent, pintures de tècnica mixta amb el protagonisme absolut del seu gest i la presència sempiterna de les seves cal·ligrafies, les benigrafies, que anunciaven un vasta cosmologia minúscula, sota el títol de micrografies, micro-opera o microteatre. En això últim Benet opinava que “en l’art, com en la vida, l’essencial no és en allò gran, allò impactant, allò espectacular, allò que es percebut tan fàcilment que ni tan sols fa falta mirar” i que era precisament en el que és micro, més proper i petit, en allò despullat de tot l’accessori, en l’expressió mínima, on es troba l’essència de les coses i on calia dirigir la mirada i el pensament. No és aliè a aquesta teoria les influències orientals que sempre foren presents en la seva obra, en aquest diàleg entre cultures oriental i mediterrània que amarava les seves idees.

Read the rest of this entry »

Discurs d’agraïment del Premi ACCA 2016 al Museu

agost 21st, 2016

DSC07162

Bona tarda a tothom,

Amics i companys,

En primer lloc vull agrair el reconeixement de l’Associació Catalana de Crítics d’Art a l’exposició dedicada a Xavier Gosé. Em fa i ens fa una especial il·lusió aquest premi. Certament, haurà ajudat molt el fet que liderés organitzativament l’exposició el Museu Nacional d’Art de Catalunya i que tingués lloc en primera instancia a les seves sales. No obstant això, vull pensar que en aquest guardó ha pesat també, més enllà dels plantejaments curatorials compartits, el fet que el nostre museu hi hagi participat activament amb les seves col·leccions i el seus coneixements, reforçant la idea que quan podem disposar dels recursos i la infraestructura necessària, també som capaços de plantejar projectes expositius que excel·leixen.

Read the rest of this entry »

L’escriptor Josep Vallverdú fa donació d’obres de Cristòfol i Trepat al Museu

març 23rd, 2016

L’escriptor Josep Vallverdú ha fet donació de cinc olis i un gravat de l’artista targarí Lluís Trepat i un relleu de fusta de Leandre Cristòfol a l’Ajuntament de Lleida per tal d’enriquir les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. La donació es va formalitzar el passat dijous, 3 de març al Palau de la Paeria, en un acte presidit per l’alcalde, Àngel Ros, amb la presència de Josep Vallverdú, així com de la tinent d’alcalde i regidora de les Polítiques a favor de la creativitat, la Cultura, l’Educació i els Esports, Montse Parra, i del director del Museu d’Art Jaume Morera, Jesús Navarro. Read the rest of this entry »

Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc

març 16th, 2016
1464689490431

Rosanna Yanni, 1965, Madrid © Arxiu Joana Biarnés

D’uns temps ençà vivim un renovat interès per recuperar i posar en valor molts dels noms que han protagonitzat la història de la fotografia al nostre país. Així ho demostren l’eclosió de noves investigacions, publicacions i exposicions presentades en els darrers anys arreu del territori, un fenomen que, per una banda, ha permès al gran públic descobrir personalitats extraordinàries fins avui anònimes, i per l’altra, ha revelat als especialistes que la realitat de la nostra fotografia sempre ha estat més rica i polièdrica del que ens havíem pogut imaginar. D’entre les figures rescatades recentment de l’oblit, destaca especialment el cas de la Joana Biarnés (Terrassa, 1935), pionera de la fotoperiodisme a Catalunya, exemple paradigmàtic de la necessitat de continuar insistint en la revisió sistemàtica, recuperació, salvaguarda i difusió de la fotografia catalana com un dels elements més preuats i internacionalitzables del nostre patrimoni.

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida presenta fins al proper 28 de març la mostra Joana Biarnés. El rostre, l’instant i el lloc, la primera exposició individual dedicada a qui va ser una de les primeres fotògrafes que va aconseguir professionalitzar-se com a fotògraf de premsa a l’Estat. Comisariada pels professors de la Universidad Complutense de Madrid Mónica Carabias i Francisco José García Ramos sobre una selecció del fotògraf Cristóbal Castro i produïda per l’Ajuntament de Terrassa, aquesta exposició es va poder veure per primera vegada a la Sala Muncunill de la ciutat del Vallès Occidental la tardor de 2014, pocs mesos després que la Generalitat de Catalunya atorgués la Creu de Sant Jordi a la fotògrafa terrassenca en reconeixement a la seva trajectòria. Tanmateix, no es tracta d’una exposició retrospectiva, sinó d’una mostra centrada en el seu treball com a reportera gràfica durant les dècades dels anys seixanta i setanta. En concret, es tracta d’un recull de setanta fotografies en blanc i negre positivades per a l’ocasió a partir dels negatius originals de l’autora, la majoria de les quals van ser publicades a la premsa de l’època, com ara al setmanari ¿Por Qué?, les revistes Ondas i Semana o fonamentalment als diaris editats a Madrid Pueblo i ABC, periòdics d’àmbit estatal en què Biarnés va treballar. Read the rest of this entry »

Avaluació i experiències educatives al museu, un factor a l’alça

juliol 7th, 2015

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És ben visible que ens els darrers anys els programes educatius dels museus han anat adquirint cada cop més importància i representativitat. S’ha passat d’una època en que les activitats educatives s’anaven ajustant com podien al programa expositiu a una altra en que abans de decidir l’obertura i tancament d’una exposició és tenen molt en compte les necessitats dels centres educatius.

Aquest fet ve determinat per dos factors: per una banda s’ha superat l’època en que els museus eren espais accessibles només a determinats sectors de la societat. Avuien dia els museus s’han de conciliar amb públics molt diversos i han de ser capaços d’oferir un ample ventall d’eines interpretatives per arribar a una societat tan plural com l’actual.

L’altre factor és que l’ensenyament també ha canviat paral·lelament a la societat amb que conviu. Actualment molts centres educatius treballen per projectes i es tendeix a un aprenentatge vivencial. L’experimentació és converteix en un factor clau i les escoles busquen la complicitat d’altres vectors de la societat per complementar allò que s’està treballant als centres. En aquest sentit els serveis educatius hem esdevingut còmplices d’aquestes noves maneres de treballar.

Read the rest of this entry »

Marta Palau. Trànsits de Naualli

juliol 1st, 2015

no me desamparesEl passat dijous, 25 de juny, va tenir lloc l’acte d’inauguració de la nova exposició temporal del Museu: Marta Palau. Trànsits de Naualli, una mostra retrospectiva de l’obra de l’artista mexicana d’origen lleidatà Marta Palau. Nascuda a Albesa (Lleida) l’any 1934, als sis anys es trasllada a Mèxic com a refugiada de la Guerra Civil espanyola, i obté la nacionalitat mexicana. Des d’aleshores, Palau desenvolupa una intensa trajectòria que l’ha dut a ser guardonada amb el premi nacional de Belles Arts de Mèxic al 2010. La seva obra es caracteritza per l’ús de materials fràgils com fibres vegetals, llana o fustes que ens remeten al món natural i màgic i a les tradicions de les cultures prehispàniques americanes, alhora que es plena de referències a les problemàtiques del món actual, com és el cas de la denúncia de la cruesa de la migració i el de les dones assassinades a Ciudad Juárez.

Read the rest of this entry »

Constel·lacions, nova proposta expositiva del Museu d’Art Jaume Morera

maig 12th, 2015
Leandre Cristòfol, Nit de lluna

Leandre Cristòfol, Nit de lluna

A partir d‘avui dimarts, 12 de maig, i coincidint amb la setmana de celebració de la Nit dels Museus i el Dia Internacional dels Museus, el Museu d’Art Jaume Morera obre les portes d’una nova proposta expositiva. Es tracta de Constel·lacions, un cicle d’exposicions de petit format que pretén aprofundir en el coneixement i la valoració d’algunes de les peces més significatives de la col·lecció del Museu. L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir presentar al visitant una sèrie de continguts específics que aportin el màxim d’informació possible sobre la figura i l’obra del seu autor i el context en què fou elaborada.

Read the rest of this entry »